Des d’Andreuenc llancem un nou suplement mensual. Aquesta vegada, d‘Arquitectura i Urbanisme al districte de Sant Andreu. La nova secció té la intenció d’analitzar, reflexionar i donar una mirada més personal de la realitat arquitectònica i urbanística de Sant Andreu. Pablo Puyuelo és un jove estudiant d’arquitectura i veí del districte que ens ajudarà a reflexionar mensualment sobre aquestes realitats i particularitats andreuenques.
Passejant pel Passeig Torras i Bages trobem una lliçó magistral sobre dues formes de fer ciutat: el Pla Macià i el projecte de les Casernes de Sant Andreu. El primer és un exemple de la Ciutat Racional i de la utopia dels anys 30. Un projecte que no es va arribar a desenvolupar, però que va plantejar una nova forma d’entendre la ciutat i que va cristal·litzar en una de les joies del racionalisme català, la Casa Bloc. Per altra banda trobem les Casernes de Sant Andreu, obra d’un dels mestres de l’urbanisme català, Manuel de Solà-Morales (1939-2012). Un projecte que planteja una ciutat mixta, combinant l’habitatge protegit, els equipaments i les zones verdes. Però que actualment es troba més a prop de la utopia que de la realitat. I l’escepticisme sobre la seva gestió sovint no ens permet copsar la seva essència.
Pla Macià (1932)
El Pla Macià és el projecte urbanístic elaborat per Le Corbusier (1887-1965), P. Jeanneret i el GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Tenia la intenció d’ordenar el creixement urbanístic de la ciutat i adaptar-se a la nova mentalitat del moviment modern. Le Corbusier ja havia experimentat aquesta forma de fer ciutat en el seu projecte a París anomenat “Ciutat Contemporània per a 3 milions d’habitants” (1922).
Les dues idees que configuren aquesta nova ciutat son:
- La zonificació: Amb la intenció d’eliminar la barreja d’usos i delimitar les diferents zones residencials, de treball, d’oci i de zones verdes. La ciutat racional lluita contra la ciutat antiga, entesa com a caòtica i irracional.
- La salubritat: Les ciutats antigues han augmentat la seva densitat i no disposen de les condicions de ventilació i il·luminació òptimes. Per això la nova arquitectura ha de buscar la millor ventilació i orientació solar. Els habitatges han de ser passants (donar a les dues façanes) i s’han de distanciar entre ells.
En aquest cas, Le Corbusier planteja cinc mesures per a la ciutat:
- Zonificació: Desplaçar les grans indústries fora de la ciutat i diferenciar clarament les zones residencials, de treball, d’oci i zones verdes. En aquest cas planteja unes illes de 400x400m (9 illes de l’Eixample Cerdà) amb blocs a “redent”, és a dir, amb blocs que van girant com si es tractes d’una serp i que van generant places i zones verdes al seu voltant.
- Sanejament del Raval (Districte V)
- Limitació del Pla Cerdà: Es considera irracional i obsolet. Es planteja reconduir-lo i planteja unes noves arquitectures que fugen de la construcció de la corona perimetral.
- Enllaç de la ciutat amb el mar
- Noves ordenances municipals
De tot aquest Pla només en trobem una petita mostra a la nostra ciutat, i es troba precisament a Sant Andreu; es tracta de la Casa Bloc (1932-1936). Aquesta va ser projectada per J.LL.Sert, J.Torres Clavé i J.B.Subirana i és considerada com un dels millors exemples d’arquitectura racionalista a casa nostra. Es tracta d’un conjunt arquitectònic d’habitatge social construït durant la Segona República. La seva revolució té dues vessants. Per una banda explora l’habitatge mínim i, per l’altra, dóna una nova resposta urbana ja que té una planta baixa permeable, trenca amb l’alineació estricta amb el carrer i genera dues noves places per la ciutat.
D’aquesta manera podem dir que el Pla Macià va ser un exemple d’una nova forma de fer ciutat. Avui en dia sovint criticada, però sens dubte va aportar una forma diferent d’entendre i viure les ciutats.
Casernes de Sant Andreu
Per altra banda trobem un cas molt diferent, una proposta urbana innovadora que barreja habitatges protegits, habitatges lliures, equipaments i dos grans espais lliures. El projecte comença l’any 2004, quan el Consorci de la Zona Franca va comprar els terrenys de les antigues casernes militars pel valor de 83 milions d’euros i l’any 2006 es va realitzar una modificació del Pla General Metropolità (PGM) per canviar-ne l’ús. Aquest projecte ve de la mà de Manuel de Solà-Morales (1939-2012), un dels urbanistes més reconeguts a nivell nacional i internacional. Ell defensava un model de ciutat mixta, amb una barreja dels diferents usos i amb una varietat d’alçades que es van adaptant a les diferents situacions urbanes. El projecte es va publicar al llibre “Urbanidad Capilar” (2009, editorial Lunwerg) i ha esdevingut un exemple d’aquesta forma de pensar la ciutat globalment i assumint tota la seva complexitat.
El projecte s’estructura al voltant del Passeig de Torras i Bages, on es genera un sòcol continu del que despengen els diferents blocs generant una forma de pinta. En els extrems situa els dos grans espais públics: el Parc de les Casernes, en contacte amb el final del carrer Gran de Sant Andreu, i la Rambla dels equipaments. En total son 11 hectàrees i es planteja la construcció de 2000 habitatges – 60% dels quals de protecció oficial – i fins a 13 equipaments diferents. Entre aquests trobem: una residència per a gent gran amb centre de dia, una residència per a discapacitats, una biblioteca, un alberg per a joves, la comissaria dels Mossos d’Esquadra, la Seu d’Intermon Oxfam, un centre cívic, un poliesportiu, l’escola Eulàlia Bota, una escola bressol, el CUAP Casernes, un equipament administratiu i un altre a determinar.
La realitat, però és ben diferent, i és que després de 9 anys la imatge resultant és la d’un immens solar, amb únicament 3 equipaments construïts (Mossos d’Esquadra, Escola Eulàlia Bota i el CUAP de Casernes) i 220 habitatges protegits. Durant aquest temps han sigut moltes les reivindicacions veïnals per acabar el projecte, i el clima que envolta el tema és de recel, crispació i impotència, davant d’uns equipaments i unes zones verdes que són vitals per al barri i que sembla que mai arribaran.
El passat mes de desembre es va anunciar un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca on es preveu la construcció de 480 habitatges protegits, una escola bressol, un centre cívic i un edifici administratiu.
Des d’aquí esperem que finalment el projecte de les Casernes no acabi en forma d’anècdota, com va passar amb el Pla Macià. I que deixi de ser una utopia per esdevenir una realitat.
Fotografia: Pla Macià (esquerra) i Casernes de Sant Andreu (dreta)
