Tretzè lliurament de la sèrie de fotografies d’antics comerços andreuencs, superposades en l’actualitat en el mateix lloc des d’on van ser realitzades. L’establiment del que parlarem avui és el mític cinema Victòria, situat a la rambla de Fabra i Puig, 53, i com de costum s’anima a tothom qui disposi d’informació a afegir comentaris a través del formulari de la part inferior o les publicacions a les xarxes socials d’Andreuenc.
L’any 1958 va obrir les seves portes el cinema Victòria al llavors anomenat passeig de Fabra i Puig, sent els propietaris Francesc Alomà i Balañá i Pere Soronella i Llagostera, amb la pel·lícula Papá piernas largas. L’any 1960 la propietat va passar a mans de l’empresa de Pere Balañá. En un principi era el típic cinema de barri amb programes dobles de reestrena i alguna vegada projectava també alguna estrena. La seva època daurada va ser entre 1958 i 1970, quan molt sovint omplia la sala amb una capacitat de fins a 1.103 persones.
La façana sempre va ser la mateixa, una edificació simple i grisosa típica de les construccions fetes durant la dictadura, amb dotze grans portes sobre les quals s’aixecaven dotze grans finestres. El seu interior però, sí que va ser reformat a partir de principis de la dècada de 1980, però les millores no van fer augmentar gaire l’assistència de públic. Tot i el gran moment que es va viure l’any 1989 amb l’estrena de Batman, l’arribada de les multisales de cinema a partir d’inici dels anys 90 van acabar de sentenciar aquest mític cinema, que finalment es va veure obligat a tancar les seves portes el 1995, acabant-se així amb la història dels cinemes de barri al poble de Sant Andreu de Palomar.
La caiguda de l’últim cinema andreuenc ens va deixar durant uns anys orfes de la cultura cinematogràfica i els andreuencs que volien anar al cinema van començar a desfilar molts d’ells cap el centre comercial Glòries, inaugurat aquell mateix any 1995 i que va ser el primer construït com a espai obert. L’edifici del cinema Victòria en canvi, va ser enderrocat ràpidament com no, per aixecar nous blocs de pisos. L’últim boom immobiliari patit a l’Estat espanyol començava en aquell moment amb molta força i no van dubtar en enderrocar part del nostre patrimoni més recent.
Refotografia: Imatge del cinema Victòria de 1987 en l’entorn actual | Chausson BS (Flickr)
Història: Jordi Petit
