Sense anar gaire lluny, el millor patrimoni industrial del Poblenou, avui tant lloat i venerat, va ser aniquilat per La Piqueta Olímpica. Exactament el mateix va passar a les nostres latituds amb l’importantíssim patrimoni ferroviari que estava en el que llavors s’anomenava Sector Renfe-Meridiana, a territori andreuenc, com el Cementiri de Sant Andreu, fins que fa pocs anys una decisió administrativa va dividir Sant Andreu en dos, encara que la megafonia que es fa servir a les proves atlètiques sí que la pateixen els andreuencs, malgrat que la Meridiana, es pacifiqui o no, constitueixi una gran barrera en el sector.
A finals dels anys 1980 l’Ajuntament, que era el propietari gràcies a la compra dels terrenys realitzada per Porcioles als setanta, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, el Consell Superior d’Esports i el Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona 1992 (COOB 92) va iniciar la construcció d’un parc i complex poliesportiu, ocupant 12 ha dels antics terrenys de Renfe-Meridiana.
L’1 d’abril de 1990 es va inaugurar la primera fase del recinte, de 42.145m², que incloïa un parc urbà, una pista d’atletisme i un recinte poliesportiu. L’acte inaugural va estar presidit per l’alcalde, Pasqual Maragall, i l’atleta José Manuel Abascal.
El projecte va finalizar més tard i actualment compta amb una superfície total d’11,86 ha, que es reparteixen en tres illes. A l’extrem sud s’ubica el camp de futbol municipal de Porta, una zona per a gossos, una àrea de jocs infantils i gran part dels jardins del parc urbà. A l’illa central se situen les piscines de Can Dragó, un camp de golf i diversos equipaments esportius. A l’illa nord se situen les instal·lacions atlètiques i el poliesportiu Palestra.
Un dels llegats més curiosos dels Jocs del 92 va ser un petit promontori de gespa que es troba en aquesta área i sobre el qual es troba una rèplica de l’escultura Aurigues Olímpics, de Pau Gargallo. L’obra original va ser esculpida en pedra per Gargallo, i situada en l’Estadi de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929.
A causa del seu greu deteriorament, durant la remodelació de l’estadi de cara als Jocs Olímpics de 1992 l’escultura original va ser reemplaçada per una rèplica de fibra de vidre, que encara avui presideix el recinte de Montjuïc. Al mateix temps, es va encarregar a l’escultora Marta Polo una altra rèplica, en bronze, destinada al nou parc de Can Dragó. L’obra va ser instal·lada aquí el 13 de maig de 1991.
Redacció: Joan Pallarès i Jesús Manzano.
Fotografia de portada: Aurigues olímpics, de Pau Gargallo, a Can Dragó | wikipedia
Fotografies interiors: Tallers ferroviaris del Nord | Blog Arxiu històric Roquetes-Nou Barris. / Els aurigues a l’estadi olímpic | enciclopèdia.cat
