PETITA HISTÒRIA DEL CARRER DE SANT LLORENÇ I CAN BARBOSA
El carrer de Sant Llorenç, una de les principals vies de comunicació i eix comercial de Sant Andreu
Segons l’historiador i arqueòleg andreuenc Jordi Petit i Gil -membre de la Junta Directiva del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias- l’actual carrer de Pons i Gallarza és, després del carrer Gran de Sant Andreu, una de les vies de comunicació i eix comercial més antic de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. Antic camí parroquial que unia el nucli històric de Sant Andreu amb la veïna barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina – i després enllaçava amb la vila d’Horta-. Fins l’any 1910 rebia el nom de Sant Llorenç. La duplicitat de noms de sants amb els pobles annexionats a Barcelona arran del Reial Decret del 20 d’abril de 1897 comportà el canvi de nomenclàtor de molts carrers i places. Per aquest motiu fou batejat amb el nom de l’il·lustre poeta i restaurador del Jocs Florals Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, 1823-Sóller, Mallorca, 1894).
Al llarg del seu recorregut albiraven les masies de can Cerdà, ca l’Estruch (o can Riera), can Batista, can Diumenjó, can Planas… També fou la principal via per on solien passar els cotxes fúnebres camí del Cementiri de Sant Andreu de Palomar -actualment situat dins del Districte de Nou Barris-.
Segons Jordi Petit (Història dels carrers de Sant Andreu de Palomar. Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, 2015):
“La denominació de Sant Llorenç (després ja San Lorenzo) li ve per un benefici que s’hauria instituït a l’església de Sant Andreu de Palomar sota invocació de sant Llorenç, que de ben antic tenia un altar i que era destí habitual de moltes donacions per part de parroquians andreuencs en els seus testaments. Tot i la titulació de “carrer”, tret de les masies ja existents, no va ser fins a finals del segle XVIII quan a poc a poc es va començar a urbanitzar, tot i que no va ser fins al primer quart del segle XIX quan ho va fer de forma més densa, sobretot en la part més baixa, entre els actuals carrers Gran de Sant Andreu i Jorba. Al llarg del segon quart del segle XIX, es va acabar d’urbanitzar la part més alta entre el carrer Jorba i can Cerdà, situada a l’heredat de can Diumenjó, prop de l’actual Meridiana.”
En el context d’aquesta urbanització apareixen els carrerons sense sortida de Cerdà i Gordi, els quals tenien la numeració corresponent al carrer principal. (continuar a Opinió Andreuenca)
Fotografia de portada: façana de Can Barbosa | poblesdecatalunya.cat
Fotografia interior: ‘Proyecto de rectificación de las alineaciones de las calles de S. Lorenzo y del Arco (Sant Andrés)’, amb data del 13 de maig de 1901 | Arxiu d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.
