Enric Calpena (Barcelona, 1960) és un periodista amb una llarga trajectòria en premsa escrita, ràdio i televisió, que té formació universitària en història. Aquesta combinació li ha permès dedicar-se al llarg dels últims anys a la divulgació històrica en publicacions com Sàpiens i en programes de televisió i ràdio, com el titulat En guàrdia que fa anys que s’emet a l’emissora Catalunya Ràdio.
Si a aquesta combinació li afegim una gran vinculació emocional amb Barcelona i la seva faceta docent, tenim l’escriptor ideal per escriure la vida de la ciutat al llarg dels anys d’una manera divulgativa, amena i entretinguda. Aquest era el desig d’Edicions 62, per crear un llibre en la línia d’altres semblants escrits darrerament arreu del món, com són els de les ciutats de Londres o Jerusalem.
El volum és un repàs exhaustiu des dels primers vestigis de població a les faldes de Montjuïc fins a l’alcalde Porcioles amb una estructura cronològica, com no podia ser d’altra manera en un llibre “biogràfic”, amb capítols amb títols que es poden correspondre amb experiències o actituds pròpies d’una persona: un part molt llarg, aprenent a ser capital, el gran salt, la crisi de creixement, de cara al desastre, de cara als negocis, etc
Segons les paraules del mateix Calpena, la seva missió ha estat «enllaçar textos especialitzats diversos –fins 300, però sense notes ni bibliografia– amb sentit narratiu, barrejant la referència a episodis clau amb anècdotes que ajuden a entendre l’esperit de la ciutat». I sempre pensant en un tipus de públic molt divers al qual no se li podia oferir un llibre d’erudicció, sinó més aviat un llibre d’entreteniment rigorós.
D’aquesta manera, el lector es troba amb l’explicació dels paradigmes econòmics, polítics i socials que van conformant les diverses etapes històriques, però també trobem fets molt concrets com la descripció del martiri de Sant Eulàlia, les disposicions de silenci nocturn de l’Ajuntament l’any 1403, la rebuda festiva de l’emperador espanyol, la visita de Giacomo Casanova, la rivalitat del Liceu i el Principal, etc.
Aquestes anècdotes donen color i vivacitat al conjunt del relat que, tenint en compte que la matèria prima és la història de Barcelona, és obvi afirmar que el conjunt resulta fascinant. Tan fascinant o més que les novel·les que la ciutat ha inspirat com algunes que ja s’han esmentat a Andreuenc, o d’altres com La verdad sobre el caso Savolta, Victus o La catedral del mar.
Sant Andreu de Palomar apareix directament esmentat un parell de cops: en relació a l’annexió dels pobles del voltant –a finals del segle XIX– i al cop d’estat del 1936. I s’endevina en esdeveniments com la Revolta dels Segadors quan es diu que «el sometent va fer fugir la guarnició i va entrar a la ciutat amb una gran figura de Crist crucificat per davant». Referència evident al Crist dels Segadors que hi havia a la capella adjacent a l’actual Parròquia de Sant Andreu de Palomar.
Fotografia: Plànol del segle XVIII de la ciutat de Barcelona i el seu entorn | Nicolaes Visscher
