J. G. Chamorro, l’escriptor de la tardor a Andreuenc

Estrenada la secció Lletres Andreuenques amb el relat ‘Box 625’, de Jordi Bartra, que es va anar publicant al llarg de l’estiu, a partir de la pròxima setmana el digital de Sant Andreu compartirà amb els lectors i lectores una altra narració escrita en aquest cas per J. G. Chamorro, un veí de La Sagrera, autor de la saga ‘A contrarreloj. Paul Davis’, disponible tant en format ebook com en edició física des del Marketplace d’Amazon i que actualment porta ja cinc temporades del personatge convertides en 5 volums recopilatoris.

A la següent entrevista coneixerem una mica més en profunditat l’autor i les característiques de la novel·la que ha ofert a Andreuenc. Es tracta d’una de les aventures de la saga titulada ‘El hombre de los dos relojes’. Consta de 10 capítols que s’aniran publicant els dissabtes a raó d’un cada cap de setmana, totalitzant així deu entregues que esperem resultin divertides i entretingudes per als lectors.

A part de la seva relació literària amb Paul Davis, què més ens pot explicar de la seva vida personal?

Sóc informàtic de professió, amant de la rellotgeria, l’afaitat clàssic i el Made in Spain entre altres temàtiques. Nascut a Madrid, visc a la Sagrera des de fa gairebé quatre dècades.

D’alguna manera aconsegueixo compaginar la meva vida personal amb el meu treball, a més d’escriure en javiergutierrezchamorro.com, col·laborar amb diferents mitjans impresos, relatar les aventures de Paul Davis i un altre tipus de narracions i desenvolupar programari de codi obert.

Quina ha estat la inspiració del seu llibre? De què tracta?

Fa uns tres anys van arribar a les meves mans dos ebooks escrits per Fènix Hebron, es tractava de ‘Paul Davis, el caso del Bell & Ross robado’ i de ‘A contrarreloj 2: Paul Davis, el reloj de la condesa’, tots dos publicats en 2011. Eren dos contes curts on un particular detectiu privat anomenat Paul Davis s’especialitzava en la recuperació de rellotges desapareguts seguint un format a l’estil d’una saga de pel·lícules cinematogràfiques o de capítols d’una sèrie de televisió.

La seva lectura em va captivar i vaig voler poder llegir més d’aquell investigador. Vaig contactar amb l’autor original qui em va dir que havia perdut interès pel personatge i que tenia altres projectes en ment, així que Davis no tindria més casos per resoldre. Era 2018 i allò em va fer pensar… Motu proprio vaig escriure una nova aventura sobre ell. Quan ho vaig acabar li ho vaig enviar a Hebron, qui generosament no sols em va donar permís per a continuar amb ell, sinó que em va instar que ho publiqués.

Així van anar sorgint més i més relats, més curts o més extensos que, finalment, vaig decidir publicar-los en ‘temporades’, equivalent cada temporada al que seria una novel·la d’unes 400 pàgines.

Actualment està disponible la cinquena temporada, així que fent càlculs això significa unes 2.000 pàgines d’edició impresa. Prop de mig milió de paraules en total i estic treballant ja en la sisena temporada.Sense cap dubte, és un gènere molt particular.

Quant a literatura, no existeix cap altre investigador privat especialitzat en rellotgeria, no és així?

Ni en literatura, ni que jo sàpiga en cap altra disciplina creativa, ni cinema ni televisió ni ràdio. Òbviament hi ha relats en els quals desapareixen rellotges que han de recuperar-se o capítols de sèries televisives en els quals es roba un rellotge, però no tenen la continuïtat ni la uniformitat de Paul Davis.

Quines són les seves influències narratives?

A més de l’esmentat Fènix Hebron, creador del personatge, sóc un gran apassionat de les novel·les de James Bond, tant les originals de Ian Fleming com les posteriors d’altres autors (John Gardner o Raymond Benson). És irònic, però Paul Davis ha seguit un camí semblant al de l’agent 007, ja que quan el seu creador el va deixar de costat, altres autors van prendre el relleu, vull creure que en el meu cas, superant a l’original. Són, per tant, aventures que comparteixen protagonista i alguns personatges secundaris, però que no deixen de ser històries independents.

En aquesta línia connecta amb la que considero la meva segona influència: Sherlock Holmes, d’Arthur Conan Doyle, amb les seves sorprenents deduccions i aquesta agilitat literària a l’hora d’enfilar les recerques.

Alguna cosa ha d’haver-hi també de Lou Carrigan (Antonio Vera Ramirez) i la seva bellíssima espia Brigitte ‘Baby’ Montfort. La idea de les notes explicatives al final de cada relat és una cosa que vaig veure per primera vegada en els relats d’Asimov, un costum desgraciadament en desús i que vaig decidir reprendre.

Què considera que té d’especial Paul Davis?

En primer lloc, és especial el seu format. Segueix l’esquema de llibre de butxaca típic de les publicacions econòmiques i sense moltes pretensions literàries que tenen per objectiu entretenir el lector. Els casos de Paul Davis són amens, fàcils de llegir i resulten ideals en els trajectes en metro o en les esperes. Personalment, és el tipus de literatura que m’agrada, sense complicacions i en la qual resulta fàcil entrar i imaginar-se al personatge.

Per les opinions de la gent que es posa en contacte amb mi, m’he adonat que són llibres que agraden tant als que asseguin passió pels rellotges com els que no. M’ho imagino com ‘S’ha escrit un crim’, ‘CSI’ o sèries semblants. No tenen per què agradar-te els assassinats perquè passis una estona entretinguda amb la sèrie.

Què pretén aconseguir amb aquestes novel·les Paul Davis? Fins a on creu que poden arribar?

Un dels objectius és incentivar la lectura. Penso que cada vegada es llegeix menys per la competència amb altres mitjans (internet, televisió, etc.). Però també és un antídot contra l’avorriment i la complicació de molts dels llibres actuals. Sempre m’ha agradat saber quantes persones arriben al final dels ‘best sellers’ que es venen. Jo crec que són pocs, perquè són narracions molt extenses i molt complexes. Res a veure amb el concepte de llibre de butxaca que he esmentat.

També m’agrada creure que la saga dóna a conèixer el món de la rellotgeria ja que diversos lectors m’han escrit explicant-me que aquest tema no els interessava gens però que, després de llegir algunes aventures, han anat sentint una mica de curiositat. 

M’agradaria que el personatge fos encara més conegut entre el públic, un nom que sonés i que, posats a somiar, pogués acabar en la pantalla petita, és a dir en la televisió en forma de sèrie.

Què pot dir-nos d’aquest relat ‘El hombre de los dos relojes’?

Aquest relat és una de les aventures que s’inclouen en ‘A contrarreloj: Paul Davis, quinta temporada’ i he seleccionat personalment com el que podria resultar més interessant als lectors i lectores d’ Andreuenc pel tipus de narració i temàtica.

Fotografia: retrat de l’autor | J. G. Chamorro.