L’autor andreuenc, nascut l’any 1977, ha aconseguit consolidar una carrera molt interessant amb un seguit de publicacions de vàlua reconeguda que conformen el que s’anomena el ‘corvovers’, és a dir, unes novel·les independents que conformen un univers reconeixible gràcies a un parell de lligams comuns: algú dels protagonistes ha de dir-se Corvo i els arguments tenen un format de gènere (ciència-ficció, misteri, thriller, aventura, etc.)
La seva òpera prima, una aventura situada a la Segona Guerra Mundial, Montecristo (Proa), va veure la llum l’any 2007, un any abans de publicar la que serà la seva primera gran novel·la, La mala dona (La Magrana, 2008), que va rebre el primer Premi Crims de Tinta i tracta el personatge històric d’Enriqueta Martí, més coneguda com la Vampiressa del Raval, responsable del rapte, violació, assassinat, inducció a la prostitució i tortura de nombrosos infants del carrer Ponent de Barcelona.
L’any 2010 va sortir al mercat L’any de la plaga (La Magrana), de ciència-ficció, i uns anys després Bioko (Ara Llibres, 2013), una versió africana dels Deu Negrets d’Agatha Christie. La penúltima és Farishta, un còctel amb components de thriller, aventura, misteri i amor a la Polinèsia Francesa.
En la seva darrera novel·la, apareguda el 2019, Els àngels em miren (Amsterdam Llibres, en català, i l’autor lliga la seva feina a la secció científica dels Mossos d’Esquadra, ell és criminòleg de formació, amb el seu coneixement de Sant Andreu.
El punt de partida és el descobriment de dues noies joves sense aparent connexió que són localitzades mortes en una casa ocupada prop de l’Estació de Sant Andreu en el que sembla un assassinat ritual: capiculades, amb la llengua arrencada i amb idèntic tatuatge a l’esquena: unes ales petites al clatell.
El protagonista de la novel·la és el caporal Abraham Corvo, un mosso mulato, fill d’un enviat de TVE a Guinea Ecuatorial i una dona de la illa de Fernando Poo, descendent dels Corvo de les seves anteriors novel·les, germanastre de la Irene Corvo i el Víctor Negro de L’any de la plaga que, juntament amb els seus companys del cos, han de desenvolupar la investigació en una Catalunya trasbalsada que acaba d’aconseguir la independència després d’un procés traumàtic.
A més de la seva detresa narrativa per tenir enganxat el lector, pròpia del trhiller, la novel·la s’enriqueix amb el component sobenatural que forma part tant de la personalitat del protagonista, el mulat guineà que amaga una pulsió obscura, una consciència antiga capaç de mirar directament als ulls del mal, com de l’assassí en sèrie, fanàtic dels rituals macabres de la màgia negra ecuatoguineana.
Fotografia: detall de la portada d’Els àngels em miren | amazon
