Baulenas escriu sobre els darrers temps del país a través de la vida de la Rut

Escriptor des de fa tres dècades, autor d’una vintena de novel·les amb gran reconeixement, ja que ha rebut alguns dels premis més prestigiosos de la literatura catalana i obres seves han passat a la gran pantalla, com Anita no perd el tren, Amor idiota i Àrea de servei, columnista, assagista i dramaturg, Baulenas torna als aparadors de les llibreries amb ‘Els camins de la Rut’ en català (Proa), ‘Los caminos de Rut’ en castellà (Milenio).

En la seva darrera novel·la la història d’una dona que, poc després de la mort del dictador, no vol ser “domesticada” i decideix conduir una grua i treballar recollint cotxes espatllats per tot Catalunya portant “una vida sentimental rica”, que des de l’honestedat de creure en l’amor la porta a tenir diverses relacions.

La protagonista és un “personatge fort” d’una dona que “neix” a l’edat adulta als 17-18 anys, entre el 1976 i el 1977, quan ha mort el dictador però encara no ha començat la Transició. Ella absorbeix “l’energia i el signe de l’època” i això la marca de tal manera que comença a anar per la vida amb ganes de ser realment lliure.

Baulenas assegura que és una època que ell va viure molt intensament i per això ha volgut retratar algú sorgit d’aquest moment històric on “podia haver passat de tot”.

La seva filla, fent un exercici de memòria, és qui explica la vida de la seva mare a través de les seves relacions sentimentals. Per aquest motiu, Baulenas pensa que ‘Els camins de la Rut’ és una novel·la que pot interessar molt a les dones de la seva edat i a les seves filles.

També assegura que tot i que la història de la Rut finalitza al 2004, la seva vida encaixaria perfectament en el moment actual, ja que tindria molts punts “per lluitar i fer-se valdre”. En aquest sentit, s’ha referit a qüestions com l’assetjament sexual, els abusos, les violacions, “coses horribles” que demostren que l’home no ha evolucionat gaire, però també la discriminació rural, la compaginació de la maternitat amb la feina” i altres factors on es constata que “s’avança molt lentament” en els drets de les dones.

Lluís-Anton Baulenas fa molts anys que no viu al districte. Malgrat tot, sempre ha reconegut que el seu lligam és molt estret gràcies a la família. Ell creu que “el lloc on neixes i creixes influeix molt. En els meus llibres he fet servir molt la ciutat com escenari i no és el mateix parlar de Barcelona si ets del districte de Ciutat Vella que des de Sant Andreu perquè parteixes d’una base que t’obre molt la mentalitat: tu ets andreuenc i sentimentalment tens menys lligams amb Barcelona. Això fa que tinguis un distanciament i parteixis de menys prejudicis.”

Fotografia: detall de la portada de l’editorial Proa  / Jesús Manzano