L’impacte dels Jocs Olímpics al districte 30 anys després (6)

L’estadi olímpic Lluís Companys renovat per als Jocs Olímpics té com a primer inquilí la Unió Esportiva Sant Andreu.

Una circumstància que va lligar el club de futbol més important del nord de la ciutat, la Unió Esportiva Sant Andreu, amb Barcelona 92 va ser la necessitat que es va plantejar al club de renovar a fons les instal·lacions del Narcís Sala per donar més serveis i tenir un estadi de Primera Divisió.

Segons s’explica al llibre del centenari de la UESA (obra de Xavier Araguz, Joan Esteve, Ángel Domingo, Vicenç Martínez, Jordi Petit, Eduardo Quintana i Quim Terré), el projecte comptava amb un pressupost de 1.600 milions de pessetes per a noves graderies, gespa artificial, un gran aparcament, un poliesportiu, oficines, gimnàs, vestuaris, pistes, etc.

A més, Joan Gaspart havia decidit invertir un munt de diners, concretament 300 milions de  pessetes, per pujar a Segona A i tenir en el punt de mira la Primera Divisió.

La qüestió és que el club va signar un conveni el 21 d’octubre de 1991 amb l’Ajuntament mitjançant el qual el club es comprometia a pagar mig miló de pessetes per partit i disposar del parc del Migdia per als entrenaments i 1.500 places d’aparcament per socis. El primer partit que es va jugar allà va ser a la novena jornada el 27 d’octubre contra el Santurtzi amb victòria per 4 a 0 i gairebé 10.000 persones a les graderies.

L’aventura va acabar la jornada 27, el 8 de març de 1992, contra el Manlleu, amb derrota domèstica per 1 a 2, partit que ja es va jugar al Narcís Sala, amb un balanç agredolç ja que el públic es va cansar d’anar a la muntanya de Montjuïc, els resultats no van ser gaire galdosos (cinc victòries, tres empats i una derrota), hi va haver problemes per entrenar i les obres al Narcís Sala tampoc no avançaven.

Justament després d’aquest partit, el Sant Andreu va començar a fer notar en el camp la inversió milionària de Gaspart i va aconseguir ser campió de Segona B el 17 de maig a casa contra el Fraga (6 a 1). Aleshores el Sant Andreu va quedar enquadrat en la lligueta d’ascens amb l’Extremadura, l’Elx i el Lugo. Els partits es van anar succeint de manera que a l’última jornada el Sant Andreu podia pujar amb una victòria o, fins i tot, amb un empat contra el Lugo a casa dels gallecs.

El 28 de juny va ser el dia en el qual Japón Sevilla va passar a la història quadribarrada i de l’arbitratge en obviar un clar penal a Calderé que, davant la porteria buida amb la pilota, és empès clarament pel darrere per un contrari fent-lo caure i que a més li va suposar la targeta vermella perquè el jutge va interpretar que havia simulat una falta inexistent malgrat la incredulitat dels periodistes, dels jugadors, del públic i dels espectadors que seguien el partit a TV3.

El 2 a 1 final va esvair a Sant Andreu el somni de l’ascens quan solament restava poc menys d’un mes pel començament d’un altre somni, el de Barcelona, que, en aquest cas, sí que es va convertir en realitat.

Després del Sant Andreu altres equips de la ciutat han fet i faran via cap a l’estadi olímpic.

Redacció: Joan Pallarès i Jesús Manzano.

Fotografia de portada: Aurigues olímpics, de Pau Gargallo, a Can Dragó | wikipedia

Fotografia interior: pàgina del Mundo Deportivo amb la notícia del primer partit de la UESA a Montjuic | mundodeportivo.com

Vídeo: resum del partit | Youtube