Solament dos mitjans d’informació s’han fet ressò de la notícia.
Quan va còrrer pel poble el rumor que l’Església de Sant Andreu estava tancada per unes esquerdes, no em vaig sorprendre gaire ni jo ni molts altres que han sovintejat més o menys el temple.
El fet diferencial ara és que, com li passa a tot allò que no té un manteniment adequat ni es prenen les mesures adequades per posar-hi remei, la integritat de les parets de l’edifici està seriosament afectada i, per precaució, s’ha decidit barrar l’entrada als fidels per evitar que algú prengui mal.
Com soc curiós de mena, he anat al pòrtatil a veure què explicaven els mitjans anomenats d’informació. Al buscador he apuntat “esquerdes Església Sant Andreu de Palomar” sense gaire entusiasme. I, efectivament, la decepció no m’ha decebut: dues notícies de l’assumpte, un al diari Tot Barcelona (molt completa, per cert, signada per Gabriel González) i una altra a Betevé.
Ja he comentat que no m’ha cridat l’atenció copsar tan poca repercussió, ni tampoc m’ha omplert de satisfacció comprovar que la meva suspicàcia es feia realitat, però, francament, sí que m’he quedat astorat en advertir que ni la pàgina web de l’Arquebisbat de Barcelona ni la de la Parròquia de Sant Andreu havien publicat res al respecte. La darrera notícia a la Secció de Premsa de la primera és del 24 de setembre i la següent del 31 de juliol, on casualment parlen de la malla protectora que es va haver de tornar a posar a la cúpula andreuenca per evitar la caiguda de peces. En aquesta ocasió sí que van estar força atents.
En definitiva, la reflexió que vull compartir amb aquells que han tingut la paciència de llegir fins aquí és que els mitjans d’informació, fins i tot els de la ciutat, omplen els seus continguts de notícies dels nostres antípodes i no es preocupen del quilòmetre zero d’una comunitat, en aquest cas Sant Andreu, que veu en risc el nucli més preuat de la seva història i identitat i que pertany a un districte amb 150.000 habitants i que, a més, aquesta va ser la església referent de l’actual Nou Barris, abans de l’actual divisió.
Per cert, com tot bon andreuenc sap, cal afegir que aquesta església també està relacionada amb un dels episodis emblemàtics de la història de Catalunya, la revolta dels Segadors, però com l’independentisme està en hores baixes es veu que no interessa desprotegir el patrimoni que hi està relacionat.
I per altra banda, també vull considerar que està molt bé tenir pàgines web, però que, de vegades, semblen més un ornament decoratiu més que una eina informativa i realment útil.
Fotografia: l’església tancada aquest migdia mateix | Ingrid Fruitós
