Alfred Puig explica la importància d’aquest vestigi per aportar identitat pròpia a l’actual barri de Navas.
El 21 de març de 1862 entra en servei el tram entre Montcada i Barcelona del ferrocarril de Zaragoza a Barcelona. Aquest tram queda condicionat pel Pla Cerdà que el fa coincidir amb l’avinguda Meridiana. Aquesta línia es construeix a nivell del terreny i es posa un pas a nivell per a cada camí o riera que creua la línia, d’aquesta manera es posen 14 passos a nivell a l’avinguda Meridiana.
El dilluns 26 de maig de 1879, al Diari Català llegim aquest artícle:
“Abús.—La companyia del cami de ferro de Saragossa, quan va construir la vía va posar un pas nivell en lo torrent de la Guineu, prop del Clot, però deixà un pas tan petit per l’aigua del torrent, que després d’haver-se inundat los terrenys i cases pròximes moltes vegades, los veïns es van queixar i lograren que es fes un pont gran com era menester, però ‘allavoras’ va treure lo pas a nivell, deixant per los carros camí obert per dessota la via, però que no hi passen los carros un xic carregats, per la poca alçada que té el pont. Los perjudicis que això causa són grans, tota vegada que dit torrent serveix de camí forçosament per molts veïns que no tenen altre sortida. A l’Ajuntament de Sant Martí toca reclamar contra aqueix abús comès per la companyia de Saragossa, tan sols per estalviar-se un guarda en lo pas a nivell com la llei mana.”
Aquest pont estava situat al punt quilomètric 363 de la línia del Ferrocarril de Zaragoza, sobre el torrent de La Guineu, aproximadament en l’encreuament del carrer Biscaia amb l’avinguda Meridiana. Tot i que aquest pont es coneixia com el Pont de Pedra, en realitat era un pont metàl·lic suportat sobre dos estreps d’obra de fàbrica. Aquest pont va estar en servei fins el soterrament de la línia de la Meridiana el 1948. Al barri es recorda que, quan van treure les vies del tren, també es van endur el pont metàl·lic i van posar una llosa de formigó i segurament aquest deu ser el motiu pel qual es coneix com el Pont de Pedra. El pont va quedar enterrat definitivament quan es va fer l’estació de Navas del metro Transversal.
La situació propera a una zona habitada important, les cases del Torrent i del carrer Bofarull, va ser aprofitat pels malefactors que s’hi amagaven per poder robar el tren, i a la premsa de l’època trobem notícies referents al robatori de bales de cotó o bocois d’oli que van ser amagats sota el pont per no ser localitzats pels guardes del tren.
Ara, amb les obres de la Meridiana, els veïns ja vam advertir de l’existència d’aquest pont i es va demanar a l’Ajuntament que hi treballessin amb cura per tal que no es malmetessin les seves restes. Pel barri aquest pont és molt important doncs és un altre dels elements que els veïns volen recuperar per consolidar els elements històrics que ens cohesionen.
El Torrent de la Guineu és l’accident geogràfic que hauria de servir per donar identitat al barri que actualment està profundament dividit per l’avinguda Meridiana i que té per nom el prestat de l’estació del metro que commemora uns fets tant llunyans tant en l’espai, com en el temps i valors actuals.
Fotografia de portada: cases del carrer del Torrent de la Guineu avui mateix | Jesús Manzano.
Primera fotografia interior: pla de la zona | aportat per Alfred Puig.
Segona fotografia interior: les restes del pont al descobert | Alfred Puig.
Text d’Alfred Puig.
