La primera entrega de dues se centra en el parc de la Pegaso, l’avinguda Meridiana i el carrer Berenguer de Palou.
Parar l’orella és més necessari per escriure allò que se’n diu “polsar l’opinió” que preguntar, ja que tota pregunta condiciona la resposta i, per tant, es capta millor l’espontaneïtat, sigui amb el veí o amb un desconegut amb qui un coincideix, quan la conversa flueix de manera natural.
Al bus, al CAP, a la barra del bar fent el cafè, a la caixa del súper, a la cua del forn…, si es para l’orella, un pot escoltar sense embuts allò que a la gent li preocupa o que li afecta. Actualment, a La Sagrera, a cada pam s’escolta algú que es queixa i aquest article és fruit del recull de temes que un ha anat escoltant darrerament.
Del Parc de la Pegaso, fins a les èpoques de bon manteniment alguns se’n queixaven, però ara no travessa el seu millor moment a causa dels estols, millor que bandes que té una altra connotació, de joves que, segons alguns, són “menas” pel seu aspecte. La qüestió és que amb el parc tancat aquests grups salten per la porta principal, davant dels morros de la guàrdia urbana, i fan del clos una zona alliberada campant com volen.
El carrer Berenguer de Palou, recentment remodelat, és un cau d’ensurts per culpa d’un carril bici que fa ziga-zaga a l’alçada del carrer Portugal i canvia de banda, amb contenidors de recollida alguns en plena vorera i altres en ple carril bici, a més del gir a Clara Zetkin i les entrades a garatges creuant el carril bici. A sobre s’ha d’afegir que a la parada d’autobús de la Torre de la Sagrera coincideixen les línies B24, V29, V31, H8, 34 i 126, i la Llei de Murphy s’acaba complint: sis potser no, però quatre busos acostumen a crear un tap i, si en aquell moment una furgoneta de repartiment està estacionada…, no cal dir res més.
El carrer Gran de la Sagrera des de Garcilaso fins al Clot, el mateix Garcilaso i Pare Manyanet en direcció única amb el seu carril bici recentment incorporat s’han convertit en un infern circulatori, i més en hores d’entrada o sortida escolar. Ara el recorregut de l’autobús entre el Clot i Sant Andreu dura, com a mínim, cinc minuts més.
La Meridiana també pateix un problema endèmic relacionat amb els autobusos, agreujat des de la inauguració de l’intercanviador el 2006. Si els veïns de les obres ferroviàries a La Sagrera veuen d’any en any com el final del projecte s’allunya cada cop més, sense termini definit d’acabament i podem parlar d’una generació nativa de les obres que ja ha arribat a adulta, a l’Avinguda Meridiana passa el mateix i ha esdevingut un caos d’autobusos que ni en el tercer món es dona una cosa així.
Pràcticament els dos Vallès i alguna comarca més, tenen la seva porta d’entrada a Barcelona, en transport públic de carretera, per la parada (mai podem dir-li estació) de La Sagrera, potencialment milió i mig de persones. Això, unit als busos llançadora que en els diferents talls de metro o ferroviaris fan de punt d’enllaç, ha provocat la desesperació als veïns. La indignació a la zona propera a l’intercanviador és molt gran, ni ara que han acabat els talls de la Meridiana poden respirar. Continuarà…
Fotografia: aspecte aeri de l’ocupació de carrils per part dels autobusos que paren a la Meridiana | Redacció
