Ni metro ni autobús i sent un perpetu cul de sac per les eternes obres de l’estació de la Sagrera.
L’enderroc del Pont del Treball i l’obertura del nou pas el 28 de gener de 2012, que donà sentit al nou carrer Clara Zetkin, obert i inaugurat el 2007, va moure la xarxa de parades d’autobús que s’havien mantingut durant anys i amb el pas del temps es van anar fent petites modificacions.
Un repàs dels canvis dona idea del que estem dient: la parada del carrer Gran amb Ciutat d’Elx reculà abans del carrer de Garcilaso, la de Berenguer de Palou-Pont del Treball es va passejar per la vorera fins acabar a encara no fa un any davant de la Torre de La Sagrera i la del carrer de Berenguer de Palou posterior al Pont del Treball, número 3387, també ha fet un recorregut erràtic, especialment en el darrer any i mig, fins a restar anul·lada a partir d’avui dilluns 18 de juliol.
Aquesta parada, un pal en un lloc desangelat, sense bancs i a l’ombra d’uns alts til·lers gairebé centenaris, va ser traslladada, allà pel gener de 2021 al carrer Ferran Turné, quan els autobusos havien de recórrer just abans una mena de muntanya russa provocada per les obres a la zona. Allà va romandre el primer semestre de 2021 fins que en la inauguració de Berenguer de Palou a començaments d’estiu va passar a la vorera dels pisos de Sagrera2000.
Ahir la parada es va anul·lar i el veïnat haurà de desplaçar-se a la de la Torre de la Sagrera o a la de Berenguer de Palou-Pare Manyanet, que recula una trentena de metres i es situa a la vorera, enmig la pujadeta i deixant un espai ben just per als vianants amb carretons que acudeixen al banc d’aliments, o als qui en cadira de rodes van a la Residència de La Sagrera.
Aquesta modificació afecta les línies 34, 126, H8 i V31, i la distància entre la parada anterior del V31 i la que avui entra en servei és de 1.200 metres. La gent de l’entorn també es queixa que el recorregut del 34 entre el carrer del Clot i Pare Manyanet, que representava uns cinc minuts, amb els nous semàfors del carrer Gran de la Sagrera, Garcilaso i Berenguer de Palou, no es fa en menys de vuit a deu minuts en hores normals, un temps que sumat al llarg de tot en un mes acaba resultant una hora i mitja perduda que molts usuaris necessiten per gestionar la seva vida.
També s’ha de tenir en compte que la situació de la parada a la ubicació anterior, amb un compàs obert en un radi de 150 metres, comprèn moltes finques amb habitatges que supera el nombre de votants d’un col·legi electoral, mentre que en la nova situació, aquest radi inclou escoles, plaça, parc, pavelló esportiu, residència on la gent del barri no sol acudir-hi en transport i el nombre d’habitants no arriben a completar una mesa en dia d’eleccions.
Ahir totes aquestes qüestions eren el tema de conversa als Jardins de Kobe o a les terrasses del carrer Pere Terrè. Els contertulians, farts d’aguantar anys de obres i falses promeses, a la fresca relativa del vespre estiuenc, es lamentaven de la manca de sensibilitat cap als residents d’aquesta zona ja que en aquest indret s’està esperant des del 26 de juny de 2010, fa dotze anys, que algun dia es construeixi l’estació que permeti utilitzar el metro que passa per sota sense haver de desplaçar-se a Onze de Setembre o La Sagrera.
Així doncs, si no s’atura el metro ni ara s’atura l’autobús, resulta comprensible que entre el veïnat creixi la sensació de pertànyer a una reserva índia com les de l’Oest nord-americà.
Fotografia: imatge del carrer de Berenguer de Palou a l’alçada de la zona esmentada | Joan Pallarès
