Pere Massana i Ambròs, un home de partit

Pau Vinyes signa aquest perfil biogràfic amb motiu del seu recent traspàs, el 23 de març.

La primera quinzena  de març de 1988 la revista local editada per l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar -aleshores encara no era de les veïnes–  Sant Andreu de Cap a Peus publicava una entrevista a Pere Massana. Titulada “Pere Massana i Ambròs, un home de partit”. En ella en Pere se’ns mostrava tal com era, un home humil i sense cap mena d’intenció d’escalar posicions professionals en política.

Era un home de partit, i pel partit es lliurava en cos i ànima. Sense persones com en Pere Massana i la seva companya Núria Garbaccio se’ns faria difícil entendre el que representa avui Esquerra Republicana de Catalunya (sí, amb la paraula Catalunya ben lluent). És gràcies a ells que en les hores més complexes, durant la dictadura feixista així com en la mal anomenada Transició i la desvirtuada democràcia, que van mantenir la flama encesa dels ideals d’una organització que representava i representa l’esquerranisme, el republicanisme i la lluita pacífica per una Catalunya lliure i socialment justa. Malgrat les adversitats i els resultats electorals poc favorables dels primers anys del postfranquisme es van mantenir fidels al partit de Macià i Companys i això els honora molt. I Pere en va ser un bon exemple d’aquesta vivència i pertinença. Ell es considerava un socialista de cap a peus i un independentista de pedra picada.

Nat a Sant Andreu de Palomar l’any 1932 -enguany n’hauria fet 90-, en plena efervescència republicana. De família modesta i primer polític actiu de les seves arrels familiars. Esdevenint un dels impulsors d’ERC a Sant Andreu de Palomar després de la mort del dictador Francisco Franco i anys després, a mitjans dels anys vuitanta del segle passat, president del Casal Lluís Companys d’aquesta organització política al districte de Sant Andreu. Professionalment dedicat al món de la il·lustració. Destacant els seus treballs en el camp de la joguina infantil i juvenil. També va il·lustrar cartells per les campanyes d’ERC, com la de la defensa del català a l’escola (campanya que malauradament hem hagut de reiniciar de nou per la desídia d’uns jutges que ens volen fer desaparèixer el nostre patrimoni lingüístic). Amb la seva esposa, la Núria, vam trepitjar mitja Catalunya, amb el sis-cents que conduïa ella, en diverses campanyes polítiques i més d’un cop acompanyant a l’Heribert Barrera a mítings i a retornar-lo a casa seva. Més enllà de les hores de feina omplia les estones de lleure amb la família  i el partit.

En Pere va transmetre el seu humanisme i el seu catalanisme progressista als seus fills, la Meritxell -qui seguiria les mateixes passes en el món de la il·lustració que el seu pare- i en Pere, un filòleg i apassionat actor de teatre, qui ens va deixar massa d’hora als 48 anys de vida, en plena acció creativa. Els nets, l’Adrià i l’Helena, són la mostra fefaent que el llegat de l’avi no ha estat en va i en segueixen el seu mestratge.

El 27 d’octubre de l’any passat vaig tenir el goig d’entrevistar a en Pere i la Núria, a propòsit del llibre que estem preparant sobre la història del Casal Lluís Companys d’ERC de Sant Andreu; i en Pere era una font de saviesa i de memòria que calia aprofitar. D’aquelles dues hores de conversa en van sorgir relats i anècdotes plenes de vida, però sobretot van teixir un vincle amb el passat que cal no oblidar i fer-ne memòria ja que som el que som en l’àmbit de perseverança com a poble gràcies a persones com en Pere.

Si en Pere era un home de partit també era un home arrelat al territori on va néixer i se’n sentia molt orgullós i per allà on anava ho pregonava pels quatre cantons que era fill de Sant Andreu de Palomar. Fidelitat a un poble i a una terra. El millor homenatge que li podem retre és seguir la seva estela i fer-la lluent amb cada acció que fem a nivell humà, cultural i sobretot estimant obertament Catalunya.

Pere, fins sempre.  Els que t’hem estimat  no t’oblidarem.

Pau Vinyes i Roig

A Barcelona, 25 de març de 2022, durant la cerimònia del seu comiat.

Fotografia: Pere Massana dirigint-se als militants d’ERC en un sopar organitzat al Restaurant Can ramon, el febrer de 1987. Foto Salvador Espadalé / Arxiu Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.