Joan Pallarès recorda que la presència de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios no se situa a l’any 2013, com han afirmat els mitjans d’informació, sinó que és molt anterior.
Quan fa més de cinquanta anys vaig endinsar-me pels camins de la història i del periodisme, ràpidament vaig entendre que la eina més útil era la memòria dels veterans. Ells treien en dos minuts l’entrellat d’un tema que m’havia ocupat tota una tarda de recerca; i és que tot és pot improvisar, menys l’experiència.
Òbviament, passats els anys i com és llei de vida, cada vegada tinc menys veterans a qui anar a consultar. Moltes vegades, davant de certes qüestions, trobo a faltar aquell amic que ja no hi és i que tant en sabia de determinat tema o l’altra que l’havia viscut en primera persona.
Recentment, i a través de diversos mitjans, he llegit la notícia sobre la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios que, ubicada al final del passeig de Torras i Bages, a l’antiga Mestrança d’Artilleria, anunciava el pròxim desnonament dels locals que ocupava cedits ‘graciosament’ per una entitat pública, el Consorci de la Zona Franca, participada per l’Estat Espanyol i l’Ajuntament de Barcelona, i dedicada a generar activitats econòmiques.
Les notícies publicades parlen de l’estira-i-arronsa amb l’entitat, a la qual s’ofereixen compensacions econòmiques per marxar, complementen el tema amb alguna informació del rebuig que l’’Hermandad’ ha tingut en alguns sectors de Sant Andreu i, encara més, volent fer una mica d’història, han afirmat que la seva presència allà és de 2013.
Tanmateix, la memòria, com deia abans, és una gran eina perquè jo recordava una fotografies de la placa que vaig fer cap a l’any dos mil, o sigui, fa més de vint-i-dos anys, no nou, però com el meu arxiu fotogràfic té un ordre caòtic i mai surt res a la primera, ja trobaré més endavant la prova gràfica.
El que no m’ha costat gaire és trobar a l’hemeroteca testimonis de diaris, com La Vanguardia del 17 de novembre de 2000, que informa com a l’any 2000 la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios ja eren a Sant Andreu.
Efectivament, el club privat d elegionaris havia estat a ubicat a la Vila Olímpica i seria el 1998 quan van haver de marxar d’allà i es van assentar a Sant Andreu, fent de l’interior del local una mena de cantina de caserna africana, una mica castell de cartró-pedra amb maniquins uniformats, panòplies, banderes i divises al·legòriques.
Fem aquesta puntualització sense ànim de polemitzar ni voler crear un debat. Però aquesta inexactitud tan evident ens fa pensar que la pressa en donar notícies i la set de primícia sotmeten de tal manera els mitjans que provoquen que la premsa en suport paper hagi de treballar a corre-cuita i la digital, a cuita-corrents. Aquestes urgències provoquen que no es disposi de temps suficient per tal d’aturar-se un minut i poder consultar i contrastar la informació. El que es fa és copiar i enganxar, i a això no se li pot anomenar periodisme.
Fotografia: retall de La Vanguardia del 17 de novembre de 2000 amb la informació encerclada | Joan Pallarès
