Molts dels grans problemes diuen que es resolen sols, que el temps i la distància ho poden solucionar tot, i en relació amb un aspecte cabdal de la malaltia crònica de la urbanització de l’entorn de les vies, que fa tant de temps que dura, amb tantes ziga-zagues que ja no sabem on som, ni com es deia el nom del document oficial on tot això s’explicava, resulta que acabarà sent veritat.
Del primer Pla Sant Andreu-La Sagrera, el nom original del projecte, s’han anat coneixent amb el pas dels anys modificacions diverses, no solament fruït de la crisi, com la renúncia a construir els edificis singulars i la reducció de l’estació de La Sagrera, sinó també fruït de la sensibilitat veïnal, que ha salvat, per exemple, la Torre del Fang, destinada a l’enderrocament.
Però en el projecte va quedar un tema no ben resolt des del punt de vista de les associacions de veïns i que havia provocat molts maldecaps en el seu moment: el trànsit paral·lel a les vies cobertes, veritable esvoranc que, lògicament, havia de dividir la convivència entre els barris contigus i produiria un abisme que impossibilitaria el flux veïnal. Fins i tot, les associacions de veïns havien posat nom a aquest problema fa trenta anys: les sots meridianes.
Doncs bé, ara resulta que les sots meridianes ja no hi seran. Aquests vials a l’aire lliure per a la circulació rodada de dos carrils desapareixeran de la vista gràcies a dos túnels a banda i banda de l’actual calaix de les vies. Així doncs, es podrà circular sense interrupcions des del nus de la Trinitat fins a la projectada estació intermodal de La Sagrera evitant creuar els carrers de Sant Andreu i descongestionant també la Meridiana i altres vies en una zona on les previsions són d’un gran creixement.
Com a historiador, aquesta notícia em recorda els exercicis d’imaginació, salvades les distàncies, que s’havien de fer servir durant els setanta quan l’eclosió de l’automòbil va rebentar unes infraestructures viàries dels temps dels carros i la circulació les col·lapsava durant els caps de setmana.
Els automobilistes d’aquella època recordaran segurament mesures com les de convertir la carretera del Port de l’Ordal en una via de direcció única els diumenges al matí o, més a prop, a La Sagrera, alguns recordaran també aquella megafonia que els diumenges a la tarda repetia: ‘Al llegar a la fabrica de cemento, carril izquierdo directo a la plaza de las Glorias’, precursor tercermundista dels actuals carrils bus-vao.
La mesura anunciada ha produït una gran sorpresa ja que era una reivindicació que feia anys es va produir i que tothom, resignadament, creia oblidada. A més de sorpresos, contents també, encara que no hi haurà cap enginyeria que resolgui el desnivell que es produirà a la franja entre La Sagrera i La Verneda, amb un graó d’una alçada considerable que, per molt parc que es construeixi, no deixarà de configurar un gran blanc en la xarxa urbana de continuïtat.
Fotografia: el calaix a la zona de l’estació de Sant Andreu | Google Maps
