Fa prop de quinze mesos, quan en un tres i no res vàrem passar de poder-ho fer tot a quedar tancats a casa, molts solien dir que d’aquesta en sortiríem millors i més solidaris, però també alguns teníem la certesa que la patacada, col·lectivament, ens faria més egoistes i més indiferents. Encara està per veure qui tindrà raó.
Ara per ara, encara no ha passat la malura ni sabem quan s’acabarà, però intuïm que no durarà sempre i que poc a poc anirem fent una vida menys restrictiva, almenys els qui hem tingut la sort de sortir-ne estalvis perquè molts dels qui han passat per cures intensives no faran mai més una vida normal i tants altres ja no hi són.
No cantem victòria, ni fem bestieses ja que si una cosa ens ha ensenyat el mal tràngol és que la protecció i la prudència són les millors eines per no prendre mal, malgrat qui hi ha que, tantost pugui, tornarà a fer exactament el mateix estil de vida d’abans de març del 2020 perquè, segons el seu pensament, allò ja li anava bé i és lliure de continuar com si res hagués passat.
Altres adoptaran un altre estil de vida ja que compararan entre les coses que es van veure obligats a deixar de fer i les coses noves que van haver de fer amb la corresponent experiència positiva o negativa. Aquest exercici els portarà possiblement a comportar-se definitivament segons els nous costums recentment contrets.
Entre l’abans i el després, aplicant els bons usos, els que sàpiguen treure profit de l’experiència són els qui hauran guanyat de veritat i a fons la partida a la malaltia, ja sigui econòmicament, ja sigui en qualitat de vida, qui sap si en comoditat o en qualsevol altre aspecte de la vida, però segur que, en qualsevol cas, aplicar els canvis positius serà una mostra d’haver guanyat en seny.
Fotografia: pràctica esportiva en bicicleta | la biciKleta.com
