Un dels titulars estrella de la setmana és que el 30% dels barcelonins voldrien marxar de la Ciutat, però és més preocupant que en la mateixa enquesta de serveis municipals, el 59,2% pensin que, en el darrer any, la nostra Barcelona ha empitjorat.
Barcelona, com totes les grans capitals, ha perdut habitants, 125.000 ànimes respecte la cresta màxima de l’any 1970. També els perdia Roma en temps imperial i era la capital del món, èxode o degotalls, les anades i vingudes de la humanitat són de sempre, però el cert és que la civilització, la cultura, el progrés van associades a l’urbanisme, i vida urbana vol dir ciutadania.
Si al Districte de Sant Andreu segueix el promig de la Ciutat, vol dir que 51.000 persones, tantes com viuen al considerat Sant Andreu com a barri, voldrien fer les maletes, carregar els trastos i deixar erm el carrer Gran. Òbviament als nuclis històrics de Sant Andreu, de La Sagrera, de la Trini… som molts els que ens identifiquem amb el barri i no ens mouríem per res del món, tot i no ser gens estrany topar amb algun veí de pro i amb pedigree que després de molts dies de no veure’l ens diu només trobar-lo ‘m’he jubilat i ara visca a Cardedeu’ o, potser, ‘mira, a la feina ho he arreglat i passo més temps al Ripollès que aquí’.
Per enyorança en no haver nascut aquí, per suposades posicions ecologistes, per influencia del JR i el seu ranxo a Dallas, per mutació genètica que perdura dels besavis, quan en Macià predicava la caseta i l’hortet, o perquè n’estan fins els dallonses de la ciutat o del barri, el cert és que un 30% voldrien fugir, cames ajudeu-me, d’on viuen.
Estem ja a Setmana Santa i, per tant, tot i que aquest any segurament serà atípica, aquests dies podem imaginar-nos (sense engrescar-nos gaire que el mercat immobiliari no hi ha fada que l’abarateixi) com seria la vida a la ciutat si una fada toqués amb la vareta màgica a aquell 30% d’aspirants a emigrar i els enviés immediatament al destí dels seus somnis.
Però, de debò que llavors tindríem la Rambla buida, el carrer Gran sense gent i la Meridiana pacificada? Potser no, potser els 51.000 aspirants a abandonar el Districte embogirien cada matí per entrar a la ciutat, embussarien accessos rodats, embotirien rodalies i escopirien malvestats fins que, avorrits de la vida de poble, dels mosquits a l’estiu o de les infraestructures precàries, un bon dia decidirien retornar a la cleda, que tot està inventat i allò que ens creien tant original i creatiu, sempre acostuma a ser una mala còpia d’una imatge irreal.
Fotografia: aspecte de la Meridiana aquest matí a les 8.30h | Jesús Manzano.
