Sense cantar victòria ni amb esperit cridaner perquè la obra nova sempre és bonica, el pavelló del Camp del Ferro, nascut en la discreció pandèmica que va obligar a una engegada discreta i sense inauguracions amb faramalla i performance, de moment, sembla anar en la línia correcte.
L’edifici, que va arribar al final de la construcció superant estoicament el temporal Glòria, fa uns dies el Filomena i fa algunes hores l’‘Hortense’, ha superat totes aquestes proves sense dificultats tot i estar enmig del que era la gran riera de Horta.
Ensems d’això, i no se sap si perquè sí, o si perquè està en un racó discret, de no massa passejada, tampoc no ha rebut crítiques agres sobre el seu aspecte estètic que, majorment, sembla agradar tant que potser aquells que ho critiquem tot, haurem d’admetre que estem davant d’un exemple de les coses ben fetes.
Per a acabar-ho d’adobar, el Poliesportiu del Camp del Ferro ha rebut la certificació Leed Gold que, més o menys, vol dir en anglès, que és com no s’entenen les coses, el Leed, lideratge en energia i disseny ambiental, i el Gold, segons el traductor de Google, vol dir or, o sigui com la medalla d’or en aptitud energètica i en el seu disseny ambiental, fet que no s’atorga així com així i a ull, sense miraments, com es fa amb les creus de Sant Jordi o en alguns guardons municipals.
L’edifici ha hagut de passar uns filtres i controls perfectament quantificables i mesurables i que, a més a més, els atorga, l’US Green Building Council, que també tenint nom anglès l’he posat al traductor Google i em diu que seria el Consell de la Construcció Ecològica dels Estats Units d’Amèrica del Nord; mireu si ve de lluny el guardó, així doncs, poca broma, que els americans, ben avançats, saben de sobres on para la Sagrera.
A la gent de la Sagrera, que és on geogràficament pertany el pavelló del Camp del Ferro, com per als seus veïns de Sant Andreu o del Congrés, que també em som usuaris, o en serem, quan la pandèmia ens deixi ser-ho, ens fa molta il·lusió aquest guardó perquè no és un simple certificat, ni una ITV de res; no, el US Green Building Council és un reconeixement que ens situa al mapa al mapa mundial de les construccions ecològiques… podem demanar més?
Seriosament, cal alegrar-se’n, la cosa està molt bé. L’edifici va ser construït aprofitant al màxim la llum natural i la radiació solar, soterrant-lo en part per evitar l’impacte visual a l’entorn alhora que millorar l’aïllament tèrmic i amb doble paret de façana que redueix la demanda energètica en més de un 30%.
Una instal·lació solar tèrmica de 117m2 cobreix el 70% de l’aigua calenta del Poliesportiu, la fotovoltaica cobreix part de la necessitat elèctrica, la resta d’energia és coberta amb energia verda contractada; i tot això es complementa amb l’acompanyament d’altres mesures mediambientals d’estalvi d’aigua, recollida selectiva de residus i mil petits detalls que fan del Poliesportiu del Camp del Ferro un exemple a imitar.
De coses com aquestes en volem més i, si és possible, fins i tot superar aquest nivell en futures construccions, ja que fer les coses bé en l’obra pública no costa tant tenint en compte que, per la seva pròpia idiosincràcia, són projectes amb grans pressupostos i a l’hora de fer-les el temps tampoc no compta massa si es poden gaudir definitivament sense problemes durant dècades.
Fotografia: exterior del Poliesportiu | Arquitectura Viva
