Filomena, el nom de moda, té casa a la Sagrera

Els amants de la bona música diuen que en les lletres dels boleros hi ha tota la filosofia de la vida, però amb murrieria. Prou cert, perquè en la lletra dels cuplets hi ha una rèplica doble intencionada per a tot, cosa que ben pocs joves poden apreciar per què la gran majoria no saben de què es tracta.

Amb música del mestre Pere Requena i lletra de l’empresari del teatre Còmic, Manuel Sugrañes Albert, home important en el gènere de la revista al Paral·lel, una altra cosa desconeguda en el món actual, va existir el 1923 un gran èxit titulat Filomena, que els nostres avis i besavis cantaven a ritme de pasdoble.

La lletra començava així: ‘La xamosa Filomena // que abans feia de modista // deixa el fil i les aguies // per a fer de substantista…” I s’anava fent enganxadisa a mesura que avançava i tothom s’esgargamellava amb la tornada de la cançó: ‘Un refrany li diu això // Filomena, Filomena, // que de porc i de senyor, //
se’n té de venir de mena. // Filomena!’.

Abans Filomena era un nom força corrent entre les dones de casa nostra, fins i tot després de la guerra, quan Sugrañes es va haver d’exiliar a Puerto Rico. Ara no, ara els noms que es posen a les criatures no tenen res a veure amb els que portaven els seus avis.

Avui, quan pel carrer se sent un nom estrany, a vegades impronunciable, a vegades un enfarfollament lèxic, generalment un es queda astorat quan veu que qui acudeix a la crida és una tendre criatura, amb una carona innocent, en lloc del gos que, en un primer moment, un havia pensat que estava sent cridat.

Aquestes modes dels noms sorprenen perquè abans, als huracans, els meteoròlegs americans que els estudiaven els identificaven amb una lletra, una inicial que corresponia a un nom femení que ràpidament popularitzava la inicial. El problema és que els noms sempre eren femenins i, com totes les causes tenen defensors –i defensores–, es va creure discriminatori que una borrasca fos sempre dona, i sense discutir com en el cas dels àngels si tenen o no tenen sexe, els experts van decidir, de manera salomònica, anar intercalant noms d’home i de dona, i així n’hi havia per tothom.

Tornant al nom Filomena, a la Sagrera aquest nom també ha fet història, ja que hi va viure una tal Filomena Arpí i Urpí, nascuda el 1856 amb un bon capital i emparentada amb el bo i millor de la rodalia. Viuda de Narcís Duran, industrial terrissaire, va encarregar al mestre d’obres Joaquim Ribera Cuadreny, una mena de Núñez de la seva època, constructor a la Sagrera, el Clot i l’Eixample, la construcció d’un gran edifici modernista a la cantonada del carrer Gran de la Sagrera amb Pacífic, estenent-se amb façana també per Berenguer de Palou.

La gent ràpidament va conèixer la singular edificació, la més espectacular i alta de la Sagrera en el seu moment, com Ca la Filomena. A la mateixa cantonada, a dalt i sota un pinacle abatut els anys setanta, figura la data de construcció, 1915, a l’escut de Catalunya.

Ca la Filomena va ser construïda per llogar-hi els pisos: un segon edifici al Carrer Gran, més modest, i el tercer, totalment senzill perquè deien s’acabaven els recursos. Ca la Filomena, aixecat perqu les rendes dels seus lloguers permetessin viure exactament i literal de renda a la propietària, va haver d’afrontar plets municipals per no seguir exactes les normes urbanístiques, però llavors es feia així: si perdies, pagaves i, com ja estava fet, res d’enderrocar el bunyol.

La senyora Filomena va gaudir dels seus habitatges o, millor dit, de les rendes de les seves cases durant quinze anys, i va morir el 2 de fener de 1931. Curiosament, ara, en complir-se aquests dies el norantè aniversari de la seva mort, un nou temporal, com l’any passat va ser el Glòria, anomenat Filomena sembla haver arribat per celebrar la commemoració.

Aquesta pertorbació climàtica que ens amenaça, sobretot amb neu per molts punts de Catalunya, no creiem que arribi ni tan sols a enfarinar la seva teulada, però a mi Ca la Filomena i la neu em porten sempre un record: les volves de l’inici de la nevada del 8 de març de 2010, la darrera gran nevada a Barcelona quan, refugiat al seu portal, atenia al mòbil la trucada d’un editor que m’encarregava un nou llibre, amb neu o amb sol.

En definitiva, Ca la Filomena sempre serà un dels edificis més emblemàtics de la Sagrera, fins i tot sense el templet i el pinacle que coronaven una de les cantonades.

Fotografia de portada: aspecte actual de l’edifici | Joan Pallarès.

Fotografia interior: díptic amb fotografies antigues per veure el templet i pinacle desapareguts | Barcelofília.blogsopt.com