La discapacitat auditiva i el deure de l’accés a la informació

El passat dia 3 de desembre es va celebrar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat que busca promoure i protegir els seus drets i benestar.

Segons l’ONU, les persones que viuen amb algun tipus de discapacitat, representen un 15% de la població mundial i, d’aquests, un 80% vivim en països desenvolupats.

D’acord amb la Confederación Española de Familias de Personas Sordas (FIAPAS), les persones oralistes amb discapacitat auditiva representen un 97% de les persones amb discapacitat auditiva.

És responsabilitat de cada ésser humà convertir els valors, actituds i comportaments que fomenten la inclusió de la diversitat de les persones amb discapacitat sense cap discriminació i, en el seu conjunt, les institucions oficials han de vetllar per poder aconseguir-ho donant exemple i creant normatives que ajudin a fer-ho.

L’accés a la informació és vital per al funcionament humà que té capacitat per entendre-la, però quan no ho pot fer de forma autònoma, les noves tecnologies haurien de proporcionar l’ajut necessari per fer-la accessible.

Vivim en un món creat amb estructures funcionals d’ús estandaritzat i, per aquest motiu, és essencial evolucionar i fer els canvis que calguin perquè tothom tingui accés a la informació.

Ara amb la Covid-19 tots hem de portar mascaretes i les opaques, a les persones que ens comuniquem llegint els llavis, ens priven la comunicació i s’afegeix una barrera més que abans no teníem. Existeixen mascaretes transparents accessibles homologades però la població en general desconeix la seva existència.

Quan assistim a un esdeveniment, seminari o qualsevol altre acte hem de demanar si hi ha opció de poder subtitular-lo per a què sigui accessible per a nosaltres. Depenent dels organitzadors, la majoria de vegades, no ho assumeixen perquè representa un ‘cost afegit’ que no s’ha tingut en compte a l’hora d’organitzar-lo.

Daltra banda, s’hauria de fomentar l’autonomia i privacitat per poder anar a les visites mèdiques sense necessitat d’anar acompanyats. Actualment, és impossible perquè, malgrat que molts cops es coneix la dificultat del pacient, s’entesten en cridar el nom per l’altaveu.

Una altra qüestió que em plantejo sovint és per què es doblen les pel·lícules estrangeres i, en canvi, no s’ofereixen en versió original subtitulades al nostre idioma tal com fan a la majoria de països europeus? És aquí on es fa més palès que, en realitat, no és un tema econòmic, és un tema d’hàbits i d’informació: es tracta simplement de ‘canviar el xip’.

Aquest canvi de mentalitat es podria aconseguir posant en pràctica alguns dels lemes i de les propostes que us comparteixo:

‘Volem tenir accés a la informació’ ‘Necessitem un canvi’, ‘No som un ‘valor afegit’, ‘Formem un tot, tots som humans’

– S’han d’establir uns mínims perquè tots tinguem accés a la informació amb equipaments adequats per a tothom.

– S’ha d’evitar la discriminació que hi ha que vulnera la privacitat, dignitat i el valor inherent de les persones.

– S’ha d’informar a la societat de la necessitat d’ús de les mascaretes transparents accessibles i també implementar normatives per a la seva utilització a tots els Centres Sanitaris, Institucions oficials, Comerç i llocs d’Atenció a l’Usuari.

– S’haurien d’incloure ensenyaments a tots els estudiants de Primària perquè tinguin coneixement de la diversitat funcional de les persones i puguin aprendre sobre els valors i drets de tot ésser humà per un futur millor per a tots.

Maria Urbano, veïna de Sant Andreu de Palomar.

Fotografia: foto de família amb mascareta accesible | Pepi Mansilla