La nostra societat, i la premsa per descomptat, utilitza sovint definicions ambigües, poc matisades, deliberadament deixades a una lliure i àmplia interpretació que desvirtua el mateix concepte per el qual foren creades.
Entre les moltes definicions que podem mostrar com a exemple, hi ha una que la prendrem respecte a La Sagrera, o fins i tot Sant Andreu, aquesta és la de comerç de proximitat, un terme expressat i escoltat habitualment i que, a primer cop d’ull, sembla clar.
Comerç de Barri és sinònim de comerç de proximitat? Comprar una garrafa d’aigua de vuit litres a la plaça Mossèn Clapés i viure a la rambla Onze de Setembre, és comprar al barri, però arrossegar-la per tot el carrer Gran, no sé si algú li dirà comerç de proximitat.
El concepte de barri també és relatiu, ja que una cosa és la divisió administrativa que en fa l’Ajuntament, el barri com a tal, i l’altre la nostra mobilitat, els sectors en què ens movem, i aquest és el barri personal, la proximitat personal, el nostre entorn, un entorn delimitat sovint per barreres, en el cas de La Sagrera pot ser la via del tren, que interromp el barri com una barrera marítima, o la pròpia amplada de la Meridiana, en un temps barrera gairebé impenetrable.
El nostre entorn, la nostra mobilitat, no és la mateixa als vint anys que als setanta, l’edat, les cames ens redueixen la facilitat d’accés i poc a poc ens costa més anar a comprar, passejar o visitar més enllà dels límits prudents, l’ estat de salut i de ànim.
Avui bona part de La Sagrera, la que fa trenta anys encara representava el nervi del barri, és morta comercialment. El carrer Gran de la Sagrera pot comptar els seus comerços de tota mena gairebé amb els dits de les dues mans i té un quilòmetre i mig de llarg, quan abans les botigues eren casa si, casa també, per no quedar, ni li resten ni entitats bancàries, de fa anys dues modestes oficines sobreviuen com un oasi enmig del desert econòmic.
El més greu, al carrer Gran de la Sagrera i als seus voltants, és que moltes de les botigues tancades renuncien a l’ús comercial i esdevenen habitatges, cosa que abans era molt difícil i que, en canvi, ara s’ha convertit en rutina perdent-se per sempre més el camí a la inversa i que, per tant, es converteix en un factor més que anuncia la progressió de la degradació continuada de l’oferta d’establiments.
El comerç de proximitat també ve determinat per la facilitat de comunicacions, ja que que el transport públic et deixa a pocs metres de casa i a pocs de l’establiment on vols comprar, estalviant temps i retallant la distància; però perllongar eixos comercials i illes de vianants on no hi ha activitat econòmica és un brindis al sol, perquè no posant el carro davant dels bous, se soluciona cap problema. Només la hipotètica posada en marxa de la nova estació podria trencar les desgraciades inèrcies i mobilitats actuals.
Definitivament, el futur de bona part de La Sagrera està hipotecat per la miopia d’haver confiat massa en jugar-se l’endemà a una sola carta; és a dir, l’envergadura del projecte de l’estació hauria enlluernat i ocultat altres possibilitats més reals que en el seu dia es van deixar perdre.
Fotografia: establiments del carrer Gran de La Sagrera | Jesús Manzano
