El tobogan de l’angúnia de La Sagrera Parc

A partir del Pont de Santa Maria, el del ferragosto que marxa tothom, algú va decidir que, davant de l’ensopiment general del personal en un any que els parcs temàtics van de baixa i els firaires no han plantat des de la festa major de Sant Andreu i estant més apergaminats que un bacallà ressec, calia animar el personal i dotar-lo d’un incentiu, però res de coses tant bledes com els carrers que no s’han guarnit d’ampolles reciclades a l’estil de Gràcia, o traques amb espurnes de foc com a d’altres festa majors, no; algú ha decidit, vés quin encert, que l’accés a La Sagrera sigui quelcom d’ensurt i adrenalina com el Dragó Khan o fer pònting, aquí sí que aquest estiu l’hem feta grossa.

Em refereixo a entrar a la Sagrera, havent tallat el carrer Berenguer de Palou entre Garcilaso i Ferran Turné, per un desviament realitzat a mida per algú que es nota que ha fet bona escola o que potser es va pagar la carrera d’enginyer treballant en un parc d’atraccions i ara, de sobte, li ha sortit la vena.

Busos senzills, busos articulats, furgonetes, turismes i altres andròmines amb rodes, quan baixen per Garcilaso o venen pel carrer Gran de la Sagrera des del Clot, són embotits entre tanques, en una espècie de corrala tipus Sant Fermí de Pamplona i, de sobte, es troben rebotant per un corredor, abocats a una cruïlla semafòrica, on com el joc de l’oca, o foten el camp cap a la Verneda, pont provisional avall, o tornen a entrar al tobogan de l’angúnia, emocionantíssim, encotillat entre els barracots de la nova escola i la Bostik, per emergir a un indret per tothom desconegut: el carrer Ferran Turné que després de vint anys de la inauguració veu arribar el tràfic.

Pel passadís s’entaforen amb tota naturalitat el 34, el 126, el V29, el V31, l’H8 i el B24, aquest a més ni es molesta en aturar-se a la nova parada; és a dir, sis línies d’autobús per un tobogan que és l’accés a bona part de la Sagrera i Sant Andreu i resulta evident que si a l’agost es fan taps d’autobusos, quan torni la normalitat, àdhuc l’escolar, veurem, o ho pressentim, que no se sabrà si anirem a Can Taps o si Can Taps serà aquí mateix.

De totes maneres, ens continuarem divertint. Aquesta setmana jo ja he agafat tres vegades l’autobús només per fer la volta pel Tobogan de l’Angúnia del nou La Sagrera Parc, si no hi ha embús res té a envejar amb l’atracció més atrevida i, per tant, cal aprofitar-la.

Fotografia: aspecte del vial obert per salvar les obres del carrer Berenguer de Palou | Pilar Domech Gargallo