Una de les poques conviccions que avui dia existeixen, excepte per als terraplanistes i els conspiranoics, és que la pujada de les temperatures és un fet indiscutible, ja no entro si per la contaminació del medi ambient o perquè és una fase natural del cicle de la història del planeta; aquesta polèmica no és el tema de l’article.
La qüestió és que davant d’aquesta realitat incontrovertible s’estan desenvolupant diverses i lloables estratègies a nivell local per alleugerir l’agressió de la llum solar i per rebaixar una mica la temperatura ambiental afavorint la presència del món vegetal ja sigui per crear zones de protecció solar mitjançant la creació d’ombres o espais enjardinats que resulten reguladors naturals de la temperatura.
Que jo conegui l’Ajuntament de Barcelona està tirant endavant diferents accions en aquest sentit: els anomenats refugis climàtics a les escoles (per crear espais naturals als patis), deixar crèixer la vegetació dels escocells per aprofitar aquell petit espai de terra al peu dels arbres de les voreres o el concurs de cobertes verdes per recolzar la naturalització dels terrats de la ciutat.
Per cert, al districte com a mínim en tenim un a la planta de l’empresa Urbaser al carrer Fra Juníper Serra 75, al Bon Pastor, el del dibuix de la portada de l’article que ja és una realitat però de la qual no disposo ara d’una fotografia.
Per aquest motiu, no acabo d’entendre com és possible que, per una banda, hi hagi ajuntaments, segurament els de l’àrea metropolitana, molt ofegats per la manca de superfície i aclaparats pel domini de la totxana i de l’asfalt, que intenten aprofitar el més petit espai per plantar un bri de gespa en un milímetre quadrat i, per altra banda, moltes rodalies dels municipis de la nostra terra estan plenes d’immenses superfícies d’aparcament per a supermercats sense la presència d’un sol arbre, com il·lustra la imatge anterior a aquest paràgraf.
Com a estratègia mediambiental de país, em resulta una paradoxa difícil de conciliar aquesta disparitat: uns territoris on l’administració s’hagi d’esprémer el cervell per afavorir la presència de la natura i altres altres llocs que no aprofiten la disponibilitat de grans espais, de nova trinca molts d’ells, per realitzar fàcilment allò que és molt difícil en altres contrades.
L’esforç d’uns em sembla bastant inútil si no es tracta d’una política general de responsabiltat mediambiental assumida per tothom a tot arreu. Tant complicat és plantar unes quantes fileres d’arbres en els aparcaments exteriors dels supermercats?
M. Aragoneses
Fotografia de portada: dibuix del projecte de coberta verda d’Urbaser | Urbaser
Fotografia interior: aparcament d’un supermercat als afores de Blanes | M. Aragoneses
