Andreuenc s’ha fet ressò darrerament i en diverses notes de la concessió de la Medalla d’Honor de la Ciutat, a proposta del Districte de Sant Andreu, del dirigent veïnal Josep Barbero Cabello i de la Societat Coral La Lira. De la Lira i la seva història ja hem parlat en notes precedents, però no de Josep Barbero, i avui cal equilibrar la mesura.
El primer que caldria dir és que tota la participació al moviment veïnal de Josep Barbero ha estat dins dels moviments socials sagrerencs, en especial les darrers dècades a l’Associació de Veïns de La Sagrera, entitat que cal distingir perquè al llarg dels ben propers cinquanta anys de vida, s’ha caracteritzat per la talla i capacitat dels seus presidents i per la fluïdesa de diàleg tant amb els veïns com amb l’administració, i això en un barri gens fàcil i amb una problemàtica especifica que sempre ha superat abismalment l’urbanisme de placeta, banc a la fresca i festa major.
Nascut a Villaviciosa de Còrdova va entrar a treballar a Telefònica, a Barcelona, el 1974, dos anys aquí, tres a Euskadi i altre cop, el 1979 recalava a La Sagrera on es casaria l’any següent i ja no se’n mouria, i a Telefònica treballaria tota la vida, fins al moment de la jubilació.
La seva entrada en el moviment social d’aquells anys va ser com el de tants casos, a poc a poc. Primer i amb filles petites, preocupat per la qualitat de la seva formació, va començar a l’AMPA de l’Escola El Sagrer, a la qual acabaria dedicant moltes hores i vint anys de la seva vida, sempre en lluites per la qualitat de l’ensenyament públic, noves escoles i un progrés constant.
Però les filles creixien i a poc a poc s’embrancà dins de l’Associació de Veïns, primer col·laborant puntualment en Comissions d’Obra, fent seguiments de temes puntuals, a poc a poc anant absorbint més feina, fins que al final, cap al tomb de l’any dos mil va integrar-se a la junta i, al final, n’acabaria sent president deu anys més tard, quan es va haver de programar la celebració dels quaranta anys de l’Entitat, amb tota la responsabilitat que comportava: actes, llibre on es fixava la història i organització de l’Assemblea de la FAVB d’aquell any a La Sagrera.
Em primera línia va viure el Pla d’Equipaments signat el 2011, les negociacions de les noves línies de metro que va veure aturades i el desgrat de les eternes obres de la futura estació de Gran Velocitat, però la seva sensibilitat dins del moviment veïnal anava molt més enllà de les pedres i les obres. En èpoques prou reculades, en Josep Barbero tenia un bon coneixement d’altres temes fonamentals per a la salut i la qualitat de vida dels veïns i que ara van ocupant les primeres pàgines: els aspectes contaminants no només atmosfèrics, sinó ambientals, lumínics, acústics, electromagnètics, amb tot el tema d’antenes de telefonia, línies elèctriques soterrades i camps que ja des de la presidència impulsava el treball i el diàleg amb l’administració i les empreses implicades.
De tracte senzill i cordial, entusiasta de les sardanes i dels horts urbans, amic de bona conversa, en Josep Barbero és també un home de casa seva, un pare de família que des de la joventut va entendre que la millor manera de defensar als seus era lluitant per millorar l’entorn, i així ho ha continuat fent gairebé des de fa mig segle quan, venint del sud, va arribar a La Sagrera.
Enhorabona Josep, per un guardó tant merescut, premi a una persona treballadora, honesta i d’una trajectòria pulcra.
