No hi ha una utopia més gran que voler viure en una illa deserta, la presència d’un sol ésser humà confereix a l’illa la condició d’habitada.
Les “polis” gregues, les “urbs” romanes, els “burgs” medievals, sempre el progrés i l’avenç de la civilització s’han produït a les ciutats, però també des d’un bon començament totes les ciutats, qualsevol nucli de població, en la mesura que va creixent, va afrontant reptes més complexos, problemes que s’agreujaran, perquè històricament sempre han crescut a glopades i sense planificació. La improvisació ha estat una constant, malgrat el naixement de la planificació urbanística a totes les grans europees i americanes ciutats al segle XIX.
Tot és millorable, qualsevol racó urbà inhòspit pot millorar-se: una claveguera a cel obert com era el riu Besòs fa pocs anys, ha recuperat la seva llera, la seva vida, tot i que una gran catifa de gespa a la riba, no és pot confondre amb el seu medi natural.
L’automòbil, un dels molts déus de la polilatria dels temps moderns, símbol del poder, el diner, l’èxit i la comoditat, exigeix un culte molt dedicat als seus fidels que l’idolatren, però d’altres han deixat de rendir-li culte i respecte, havent trobat un camí alternatiu, sovint combinat amb el transport públic, que no només dona una autonomia personal concreta, sinó que millora col·lectivament la qualitat de l’aire, el soroll, la despesa i tantes coses que redunda en una millor qualitat de vida.
Una de les mesures que alguns governs municipals propugnen, i l’actual de Barcelona n’és un exemple, és la pacificació del trànsit tancant a la circulació motoritzada, que no rodada, en grans àrees urbanes, de les quals fins i tot des de governs anteriors, a Sant Andreu i a la Sagrera, en teníem bons i majorment ben acceptats exemples.
Fa uns dies, amb la gent sumida en la letargia del confinament, les Rambles andreuenques, Onze de Setembre i Fabra i Puig, s’han tancat a la circulació dissabtes, diumenges, i altres festes de guardar. Tancat, tancat, vull dir que fins al tant encaterinat, lloat i promocionat transport públic se li ha barrat el pas, i s’ha vist obligat a traçats més imaginatius que una etapa del Tour de França, quan no escapçat el seu recorregut en molts casos; i això que ha esdevingut a Sant Andreu és dona en d’altres indrets de la ciutat on s’aplica la mateixa mesura.
Barcelona té més de 140.000 persones amb discapacitat, no totes de tipus motriu, però sí que per totes elles el transport públic és fonamental; 340.000 persones més són majors de 65 anys, no totes amb problemes de mobilitat, però sí un percentatge molt elevat en major o en menor mesura. Per a tots ells, barrar un accés a una zona en transport públic o situar una parada d’autobús a de més de quatre o cinc-cents metres, representa vetar implacablament la seva llibertat de moviment.
Un transport públic dominical, que ja de per si era tant espars i discontinu que avorria, ara ja ni tant sols serà operatiu. Una persona gran de Sant Andreu que vulgui anar a visitar els néts a Virrei Amat quan no tenen escola, ja no ho podrà fer ni en cap de setmana ni en festiu, i la gent de la Sagrera que volia anar a la Rambla, li serà impossible si no té bones cames.
Arriba un moment que molts dels que fa quaranta anys acudíem a totes les convocatòries de la campanya Volem la Ramblaaa! i ens vàrem alegrar tant en recuperar-la i tant orgullosos n’estàvem, en veure tot això d’ara, més que preguntar-nos si ha valgut la pena, tenim la sensació que han arribat de nou i ens han pres el pèl.
Molts indrets es veuran limitats, potser menys la Casa Asil o l’Isabel Roig, però sí la Clínica Coroleu, i no diem ja el SAT o les quatre entitats centenaris de Sant Andreu (Ateneu, La Lira, Casal Catòlic o Els Catalanistes) on les funcions i espectacles dominicals atreien gent gran del mateix Sant Andreu, la Sagrera, la Trinitat, El Clot o barris d’arreu atretes per l’oferta de les funcions i espectacles dominicals i que ara desistiran per la gran distància a recórrer.
Per a una persona que viu a La Sagrera li serà més fàcil anar a un espectacle, fer el vermut o veure uns amics a Sants, Les Corts, Collblanc, Poblenou o la Barceloneta que no pas arribar-se a la nostra Rambla.
I els dissabtes a comprar? Des de certs sectors de La Sagrera, del mateix Sant Andreu, del Bon Pastor, si han d’utilitzar el transport públic els hi quedarà més a l’abast, a peu de parada, el mercat de la Sagrada Família o de Gràcia que el de Sant Andreu, o el de Felip II, i més les botigues de Les Corts o l’Eixample que les del Carrer Gran o la Rambla, més a prop les grans superfícies, que el comerç de proximitat.
És complex planificar, difícil fer-ho bé, impossible a gust de tothom, però quan es prenen decisions sobre el transport públic, cal estudiar curosament totes les conseqüències i tenir sempre el cap ben clar per prendre les decisions pensant una mica més amb els peus.
Fotografia: tanques que barren el pas als automòbils a Fabra i Puig amb Gran de Sant Andreu | Vanessa Asensio
