El valor del temps

Portem unes quantes setmanes de confinament, i per a algunes persones el temps se’ls està fent etern, les hores no passen mai. En canvi, per a uns altres, entre els quals afortunadament em trobo, els dies passen com un sospir. Arriben les vuit de la nit sense haver-me’n adonat, i així un dia rere l’altre a una velocitat increïble.

Si reflexionem una mica sempre ens trobem amb aquest perpetu company, part indefugible de la nostra vida, el temps: qui no ha dit milers de vegades al dia, “no tinc temps”, “necessito més temps”, “el temps vola”… Són expressions quotidianes que milions de persones utilitzen, perquè senten que se’ls escapa un valor que per a molts és el més benvolgut.

Tots tenim el mateix temps, el mateix capital: 24 hores diàries. La gran diferència radica en el fet que uns ho converteixen en felicitat, optimisme i alegria compartida, i uns altres projecten el seu rancor, frustració i mal humor. Hi ha qui aconsegueix una immensa fortuna i qui no aconsegueix mai superar la seva malparada economia. Hi ha qui aconsegueix fer realitat tots els seus somnis i projectes, i qui viu en una perpètua frustració.

Per sort, la realitat és més equilibrada. No obstant això, de nosaltres depèn, en gran part, que les 24 hores que tenim a la nostra disposició tots els dies, siguin fructíferes o no.

En una recent entrevista publicada en el diari El Confidencial, Jaques Attali, una de les grans figures intel·lectuals de França i Europa, responia a una pregunta sobre la pandèmia del Covid-19, on declarava que “la pandèmia ens ensenyarà a prendre seriosament que l’única cosa en el món que és veritablement excepcional, que té veritable valor, és el temps. El temps útil. El de la nostra vida quotidiana, que no hem de perdre en activitats fútils. El de la nostra vida personal, que podem allargar consagrant-li més mitjans. El de la nostra civilització, finalment, que podem preservar deixant de viure en l’agitació, la superficialitat i la solitud”.

A l’Antic Testament, El Llibre de l’Eclesiastés, diu: “Hi ha un moment per a tot i un temps per a cada cosa sota el sol.”  Com saber quin és el temps indicat i com administrar-lo? Com racionalitzar els nostres actes sent conscients del nostre temps? Com emprar-ho amb el major encert?

Segons alguns estudis científics, en un futur no gaire llunyà, viurem molts més anys amb una salut envejable, però del que no ens parla cap estudi científic, és quins canvis sofrirem cadascun de nosaltres en els nostres sentiments i en els nostres valors. És a dir, serem millors i més bones persones, o simplement tindrem més temps i millor qualitat de vida per emprenyar al proïsme, més anys i amb més força?

Estem vivint un moment de grans canvis en la nostra vida, on existeixen molt poques certeses. La plasticitat del nostre cervell és imprescindible. Davant nosaltres s’obriran una infinitat de nous escenaris als quals ens haurem d’adaptar amb celeritat.

Avui més que mai, és absolutament necessari que aprenguem a distribuir el nostre temps, establint les prioritats segons les nostres reals necessitats.

Fotografia: Representació de la percepció del pas del temps | Freepik