Per commemorar el 14 d’abril de 1931, dia de celebració per als republicans de tot l’estat, ja que es commemora la proclamació de la Segona República, Andreuenc comparteix la biografia d’un voluntari de Sant Andreu de Palomar que va decidir lluitar al servei de la causa de la llibertat defensant la Segona República.
Aquestes línies són un homenatge individual, però alhora són un homenatge col·lectiu, dedicat a tots aquells i aquelles que van prendre la mateixa decisió i que o van morir o es van haver d’exiliar o van haver de viure el règim de Franco com a perdedors, malgrat que passats els anys han esdevingut els veritables guanyadors de la guerra contra el feixisme.
Breu context històric
Les eleccions municipals del 12 d’abril es van acabar convertint en un plebiscit sobre el model de l’estat espanyol molt favorable als partits republicans en les grans concentracions urbanes, on van guanyar a 41 de les 50 capitals de província. Conscient de la seva feblesa, Alfons XIII va prendre la decisió d’exiliar-se.
La consciència de l’adveniment del canvi de règim va cuallar definitivament el 14 de març. Primerament, durant la matinada els nous consellers de l’Ajuntament d’Éibar van proclamar la República. Ja avançat el matí, Lluís Companys va sortir al balcó de l’Ajuntament per anunciar públicament el canvi de règim i, pocs minuts després, Francesc Macià també ho va fer des de la Generalitat. Finalment, a la tarda, a la Puerta del Sol, Niceto Alcalá-Zamora va fer la proclamació oficial des del balcó del Ministerio de la Gobernación.
Començava un període il·lusionant però alhora ple d’incerteses per la complicació del moment polític tant a nivell nacional com a nivell internacional. Les posicions polítiques antagòniques no s’avenien de cap manera i trobar un equilibri per aconseguir una convivència pacífica i pròspera es va convertir en una missió impossible. Espanya va començar la seva Guerra Civil el juliol del 36, però tres anys després el xoc es va estendre a la resta d’Europa i del món.
Germà Riera i Condal
Seguint les informacions de la pàgina web anarquismo.jimdo.com, el 29 de novembre de 1905 Germà Riera i Condal va néixer a Barcelona. El seu pare era un jornaler d’Arbúcies i la seva mare era nascuda a Sant Andreu. Va fer de paleta i es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT) alhora que era soci del Centre Obrer Instructiu Andreuenc. Es va casar i va tenir una filla. El gener de 1934 es va presentar pel Partit Republicà Radical a les eleccions municipals.
Arran de la rebelió feixista del 36, es va allistar a les casernes de la Maestranza de Artillería de Sant Andreu. El 28 d’agost va sortir cap al front de Sariñena (Hosca) com responsable d’un grup de 15 homes enquadrat dins la Columna Los Aguiluchos. En el front se li va encarregar el comandament de la 14a Centuria Confederal. Amb la militarizació, es va encarregar de la Companyia de la 28a Divisió a les ordres de Gregorio Jover, i després va passar al 1r Batalló, assumint la direcció. El 21 de febrer de 1937 es va dirigir cap a Vivel del Río (Terol).
Quan Terol va quedar en mans de l’Exèrcit republicà el 8 de gener de 1938, la seva divisió es va instal·lar a 20 quilòmetres al sud de la capital en previsió de possibles ofensives feixistes. Poc abans de la caiguda de Terol en mans dels insurrectes, va ser nomenat cap de l’Agrupació de les Companyies núms. 1, 2 i 3. Per les seves accions durant els combats a Corbalán, aquestes companyies van rebre la Medalla del Valor Col·lectiu.
A la fi d’abril va ser ascendit a comandant de Batalló i se’l volia enviar a un batalló del Cos de l’Exèrcit de Llevant de filiació comunista, però es va entrevistar amb Jover i va aconseguir ser destinat al 2n Batalló de la 127a Brigada de la 28a Divisió, antiga Vermella i Negra, on va romandre fins al final de la contesa. Amb la seva unitat va contrarestar l’ofensiva franquista del Llevant. El 5 de març de 1939 va sortir cap a Madrid per a socórrer el Consell Nacional de Defensa.
A Madrid va quedar incorporat al 4t Cos de l’Exèrcit del Centre. En total, durant la guerra va intervenir en 75 combats. El 28 de març, mitja hora abans que les tropes franquistes entressin a Madrid, va abandonar el front i va poder arribar a València. En l’últim Butlletí Oficial de la República espanyola es pot llegir el seu ascens a tinent coronel.
Com no va poder embarcar, es va lliurar als vencedors a Capitania i l’1 d’abril de 1939 va ser tancat a la plaça de toros i hores després va ser enviat al camp de concentració de Soneja (Castellò). Un any més tard se’l va traslladar al Palau de les Missions de Barcelona. El 10 de març de 1941 va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a cadena perpètua. Va ser tancat a la presó Model de Barcelona, d’on va sortir 15 mesos després per treballar quatre mesos en una colònia penitenciària de la caserna de Sant Agustí.
Després, durant un any, va treballar en la colònia penitenciària de Roda de Ter i posteriorment va ser enviat a Lleida per a la construcció d’una caserna. Per fer propaganda, va ser tancat en la presó del Seminari de Lleida durant tres mesos i després va tornar a la Model i de nou va ser a les obres de la caserna de Sant Agustí. El 4 d’abril de 1944, va ser deixat anar sota llibertat vigilada i amb la prohibició de residir a Barcelona.
Un cop mort el dictador Franco, va militar a la CNT i va col·laborar econòmicament i moral amb la premsa llibertària. Després es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i va col·laborar en el diari Humanitat. El 1979 va publicar les seves memòries com soldat de la República sota el títol Habla un vencido, amb un pròleg de Baltasar Porcel. El 19 de novembre de 1986 va impartir la conferència La llibertat de pensament i laïcisme a l’Ateneu Obrer de Barcelona. En 1988 es va presentar candidat a Barcelona per l’Aliança per la República en les eleccions al Parlament de Catalunya.
Germà Riera i Condal va morir el 30 de març de 1990 a l’Hospital de l’Esperança de Barcelona, a conseqüència d’una hemorràgia digestiva, i va ser enterrat al cementiri de Collserola.
Fotografia: Postal promocional del llibre Habla un vencido / todocoleccion.net
