Al Canòdrom del Congrés han fet un Parc de Recerca Creativa que porta funcionant un temps, després d’anys d’obres i d’incògnites. És un espai força gran on es poden assentar start-ups temporalment per un mòdic preu. L’espai disposa de diverses sales enfocades a reunions, presentacions, etc.
Les startups —malgrat la dificultat que comporta definir-les— són empreses dels nous emprenedors del Segle XXI, és a dir, vinculades a les noves tecnologies i al món digital. La típica història és aquella que s’ajunten un enginyer, un periodista i un politòleg i munten una innovadora aplicació de mòbil per aprendre esperanto o un restaurant indie-vegà de menjar nepalès.
La pàgina web defineix el parc com «un espai d’innovació i emprenedoria cultural per al talent i les indústries creatives i culturals. Un espai al servei dels emprenedors culturals per convertir idees creatives en àmbits com les arts, la tecnologia i la ciència en nous serveis i productes. Un espai de referència per als creadors i la indústria. Un espai obert a la investigació i a la creativitat. Un espai per a la ciutat i el ciutadà». Quina modernitat. Algú aconsegueix entendre-ho? Només faltaria que posessin alguna parauleta d’aquestes en anglès com ara «headhunters», «afterwork» o «coaching».
A més d’esdevenir un viver de petites empreses, el Canòdrom disposarà d’un ‘dronòdrom’. Sí, un dronòdrom. Un parc de drons impulsat per Reimagine Drone, un projecte que vol impulsar la indústria dels drons per convertir Barcelona en una ciutat referent del sector. Sembla que els drons tindran molta utilitat en un futur, sigui per controlar incendis, per espiar la teva veïna o per matar suposats terroristes com fa Obama. No són ganes de ser hater, però amb això del dronòdrom m’imagino a quatre frikis fent carreres pel parc. A més, esperem que no ho privatitzin. El parc que hi ha actualment és una porqueria, horrible, sense res verd pràcticament.
La tecnologia hauria de tenir una funció social i no ser una cosa només apta per als més rics; sinó una manera de facilitar la vida. No entraré en un debat filosòfic sobre la tecnologia, però considero que l’essencial per al benestar d’una societat és complir les seves necessitats bàsiques. No podem tenir una tecnologia punta si després l’àvia del cinquè la veus cada nit rebuscant menjar al contenidor proper al súper.
L’espai públic està per defensar-lo i no perquè se l’apropiïn els que posin els diners. És per això que aquest tipus d’iniciatives sempre em generaran incògnites, encara que tinguin aspectes més «interessants» com les start-ups cooperatives. Per exemple, fa poc han començat una iniciativa que es diu Repte Canòdrom, que busca «promoure la coparticipació directe entre les comunitats creatives i l’Ajuntament de Barcelona per a la resolució de reptes concrets de la ciutat». D’aquesta manera, «el Repte Canòdrom es proposa acollir cinc residències de recerca i prototipatge obertes al Canòdrom Parc de Recerca Creativa per a la implementació d’accions de polítiques públiques a territori. Els projectes treballaran entorn els àmbits de la innovació artística, la tecno-política, la ciència ciutadana, l’economia col·laborativa i l’open data». Segueixo sense entendre res, més enllà que és un viver d’empreses, però almenys aquesta iniciativa és més progre, o això sembla.
Veu andreuenca: Martín Madridejos, politòleg
Fotografia: El Canòdrom de la Meridiana | Andreuenc
