Les obres de la Meridiana desperten l’interès per la seva història

Diverses publicacions analitzen l’evolució de l’avinguda arran de l’actual transformació urbanística

Les obres de reurbanització de l’avinguda Meridiana entre el carrer de Felip II i el passeig de Fabra i Puig encaren la recta final tot coincidint amb les festes majors de la Sagrera i de Sant Andreu de Palomar i el resultat dels treballs duts a terme al llarg de molts mesos, en concordança amb el disseny aplicat en els trams anteriors, ja és evident.

Pel que fa al trànsit, s’han establert dos carrils de circulació general i un carril bus per sentit, amb un carril bici bidireccional segregat al tronc central de l’avinguda. A l’altura de la Sagrera, aquesta via ciclista es desdobla cap als laterals per generar una rambla central exclusiva per a vianants, que es complementa amb l’ampliació de voreres i la renovació integral dels jardins d’Ángeles López de Ayala.

Per millorar la connexió peatonal del barris, s’ha incrementat la xifra de creuaments semaforitzats. Pel que fa al transport públic, s’ha habilitat un nou espai d’intermodalitat entre els carrers de Felip II i de Garcilaso per ordenar l’operativa dels autobusos interurbans. I en l’àmbit ambiental, la reforma suma 7.200 metres quadrats de noves zones enjardinades i la plantació de prop de 230 arbres nous, a més de renovar l’enllumenat públic i el mobiliari urbà al llarg de tot el quilòmetre d’actuació.

Tot plegat suposa un canvi significatiu en una de les avingudes més importants de la ciutat, i aquesta intervenció ha motivat la publicació de diversos continguts informatius i de divulgació local que contextualitzen la seva trajectòria històrica.

El mitjà públic barceloní Betevé analitza la trajectòria de la Meridiana des de l’òptica de la mobilitat urbana i la convivència veïnal. L’informatiu repassa com el corredor va evolucionar d’un traçat ferroviari en superfície amb múltiples passos a nivell a una via ràpida urbana que, a partir de la dècada dels seixanta, va arribar a concentrar fins a dotze carrils de circulació.

La peça documenta les dificultats de permeabilitat que aquesta infraestructura generava per als residents, obligats a creuar mitjançant passos subterranis o passarel·les elevades, així com els problemes de soroll i seguretat viària associats. Finalment, l’article situa la construcció de les rondes l’any 1992 i les reiterades demandes del moviment veïnal del districte de Sant Andreu com els factors determinants per iniciar el procés de pacificació actual.

D’altra banda, el portal de divulgació històrica Barcelona Memory aborda la història de l’artèria des d’un enfocament cronològic i tècnic centrat en el planejament urbà. El text situa l’origen del nom de la via en els càlculs geodèsics del segle XVIII, quan es va utilitzar el meridià de París al seu pas per Barcelona per determinar la mesura del metre patró.

Seguidament, detalla la inclusió de l’avinguda al Pla Cerdà de 1859 com un eix diagonal destinat a connectar l’Eixample amb els antics municipis independents del Pla de Barcelona, com Sant Andreu de Palomar. L’anàlisi conclou explicant la transformació executada durant l’alcaldia de José María de Porcioles, moment en què el soterrament de les vies de la Companyia del Nord va donar pas al disseny d’autopista urbana que ara es substitueix.

L’Ajuntament de Barcelona també ha aportat el seu gra de sorra per mantenir viva la memòria de la Meridiana. Al web on s’explica tota la intervenció que s’està duent a terme de forma gradual a l’avinguda hi ha un apartat històric organitzat en vuit pàgines, que detalla tota l’evolució de Cerdà als nostres dies.

Continguts relacionats

Televisió

Suplements

Opinió

Participació