Joan Rosquellas i Gil va ser un destacat publicista de professió, així com actor, director, guionista i dramaturg teatral per vocació. Malauradament, el 22 de setembre de 2026 va morir als 77 anys, notícia que va causar molta tristesa a les poblacions on acostumava a desenvolupar la seva vida, és a dir, a Sitges i, especialment, a Sant Pere de Ribes. Des de 1997 es va convertir en l’ànima del Grup de Teatre Bell-lloc on, casualment, dos andreuencs, Manel Busom i Núria Cambra també van estar molt implicats quan, per motius de feina, es van traslladar a aquella població i van continuar conreant els seus dots teatrals que a Sant Andreu practicaven al Grup Teatral Antifaz.
Però l’adeu de Rosquellas també afecta un sector més ampli de la població de Catalunya, el de la gent implicada directament en els grups amateurs de teatre i el del seu públic. La seva obra va ser representada arreu i freqüentment en aquest circuit, sobretot la comèdia Catalans a la romana, el seu gran èxit, un text divertit, enginyós i que barreja hàbilment història i actualitat política amb ritme, ja que compta amb escenes musicals. Els andreuencs van poder gaudir les seves peripècies i girs argumentals en diverses ocasions.
L’acció se situa a l’any 40 aC a la casa de Cassio Crasso, cònsol de Tarraco, i la seva dona Filippa. La vida del matrimoni es veurà trasbalsada quan s’assabenten que aquella nit arribarà un representant del Cèsar que, en secret, ha d’escollir un delegat regional per formar part del Senat. Casualment, tenen com a convidats a sopar el que pot ser el seu únic rival, l’amic i comerciant Caius Sempronius, i la seva dona Cinna.
La nit es complica més perquè el moviment clandestí “nacionalista català”, contrari a la dominació de Roma, té a casa del cònsol membres col·laboradors i, per acabar-ho d’adobar, l’amor, d’una banda, i el desig sexual, d’altra, fan de les seves embolicant la troca entre els uns i els altres i portant les situacions a extrems delirants.
La intriga política del vodevil va assolir un protagonisme insospitat com a conseqüència de la força de les reivindicacions independentistes a la segona dècada de l’actual segle, ja que l’obra juga amb el paral·lelisme entre Catalunya i Espanya, però l’obra sempre es manté en un to amable i caricaturesc que no fereix sensibilitats.
Segons les informacions disponibles, Catalans a la romana es va poder veure a Sant Andreu el diumenge 26 de febrer de 1995, representada per la secció juvenil de Cloteatre, a l’Ateneu de Sant Andreu, en el marc de la 2a Mostra de Teatre Juvenil Memorial Ramon Dagés, organitzada pel Grup Teatral Antifaz.
Anys més tard, els dies 15, 16, 23 i 24 d’octubre de 2005, la va presentar La Lira Teatre, sota la direcció d’Enric Margalef, a la La Lira, interpretada per Jaume Dagés, Toni Navarro, Dolors Roca, Sus Martos, Glòria Prunés, Eduard Benito, Jordi Valle, Oriol Batista, Albert Fernández, Lourdes Fernández, Roser Casals i Emili Bifet, acompanyats al piano per Ivan Fernández i a la bateria per Marc Vilar, amb coreografia de Toni Guiral. Anys més tard, el 2009, el grup Deixa’ls que s’estrellin de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del Col·legi Jesús, Maria i Josep la van escenificar al teatre del centre escolar.
I, posteriorment, en dues tandes, el 8, 9, 15 i 16 de febrer i el 10, 11 i 18 de maig de 2014, el Grup Teatral Antifaz la va representar als Locals de Sant Pacià, sota la direcció de Jesús Manzano, amb la interpretació de Joaquim Pujol, Joana Targarona, Santi Pérez, Anna Valenzuela, Guillem Gurrea, Meritxell Galofré, Lucía Casares, Albert Peñarroya, Joan Moyano, Jesús Manzano, Rosa María Cobos, Pere Santesteban i Ángeles Fernández, i la part tècnica a càrrec de Jordi Torrents, Manuela Bárcena, Santi Pérez, Pere Santesteban, Eva María Fernández i Marta Valls. El mes de maig Alba Sánchez va substituir Meritxell Galofré; i Marc Peñarroya, Pere Santesteban.
En totes aquestes ocasions, tant les companyies com el públic van gaudir de valent i, per aquest motiu, valguin aquestes ratlles de senzill homenatge per una persona que va ser capaç d’escriure textos que ens van permetre evadir-nos una estona de la trista realitat.
Més enllà de ‘Catalans a la romana’
Tot i que la seva carrera laboral formal es va consolidar en el sector de la publicitat, la seva capacitat creativa el va portar a fer el salt a la ràdio i a la televisió catalana. Dins d’aquest àmbit, van destacar les seves col·laboracions com a creador i guionista de la coneguda sèrie de TV3 Pedralbes Centre, així com guionista del programa gastronòmic La cuina d’en Miquel; i a la radio, va exercir de guionista per al programa Souvenir de Catalunya Ràdio.
Com a dramaturg, va escriure una desena i escaig d’obres variades, combinant la comèdia d’embolics, el misteri, el musical, la crònica satírica i el teatre infantil, algunes amb molt d’èxit al circuit amateur: El tracte (XVII Premi de Teatre Radiofònic Margarita Xirgu), Els romanços d’en Gustau, Sinatra, La por del dimoni, El Cafè de l’havanera, La Guerra del Palou, Catalans a la romana (Premi Literari de Textos Teatrals Memorial Santos Antolí), Un bosc de contes, Corasón corasón, Cercle (accèssit en el II Premi de teatre Ciutat de Gandia), Camí de creu, Crim QUA-LI-FI-CAT.
Relacionat amb el teatre, destaca el volum Ves, què en trec jo de fer teatre?, un complet i divertit anecdotari del teatre amateur a Catalunya. També va conrear puntualment el relat i l’escriptura d’articles, com Rosquellades: cròniques agosarades d’un tafaner, recull de textos d’opinió i cròniques locals publicades a la revista L’Altaveu de Sant Pere de Ribes. En els últims anys mantenia la seva activitat literària a través de blogs personals a internet, on compartia reflexions iròniques i humorístiques sobre la vida quotidiana.
