La campanya a favor del canvi de nom comença a prendre volada i no tothom pensa el mateix al respecte.
Quan desprès de la Guerra es va perllongar la línia de metro que llavors s’anomenava “Transversal” mes enllà de Marina, el projecte inicial seguia un traçat seguint l’eix dels avui carrers Gran de la Sagrera i de Sant Andreu, amb sengles parades als voltats dels carres de Portugal i la Rambla de Fabra i Puig, però el traçat soterrat del ferrocarril per la Meridiana seria determinant per aprofitar aquest recorregut a través de l’avinguda.
Aquest canvi, va provocar que l’estació planificada entre el Clot i la Sagrera quedaria en un lloc entre camps, cases i tallers, entre la pròpia Meridiana i els carrers de Biscaia, Espronceda i Navas de Tolosa. Si bé en un principi algú va pensar en atorgar-li en nom de Meridiana, de seguida va resultar evident que restava massa ambigu. Aleshores, a les autoritats els hi va semblar més d’acord amb l’esperit de l’època establir el nom de Navas.
Aquesta denominació feia referència al topònim del lloc on es va lliurar, el 16 de juliol de 1212, la batalla decisiva de la “Reconquista”, en la qual van participar tots els reis i regnes peninsulars (menys el de Lleó, enemistat amb el de Castella, i el de Portugal), per exemple, va participar el propi Pere, el Catòlic, Pere I per Catalunya i II per Aragó, amb les seves tropes en les quals l’empordanès Dalmau de Creixell fou l’estrateg amb la cavalleria catalana, decisiva en la victòria contra els almohades.
La batalla va canviar el curs de la història no només per a Castella en el seu avanç, sinó que debilità les taifes i facilita les conquestes del fill de Pere, Jaume I, de Mallorca, València i Múrcia.
Així doncs, el 26 de gener de 1953 s’inaugurava l’estació de Navas amb el preceptiu protocol de la benedicció, els discursos i el brindis amb “vino español”, entrant en servei al maig, de manera que el veïnat de la Sagrera, de Sant Andreu, de Vilapicina, quan anaven a buscar el metro que els portaria al centre de la ciutat, deien que anaven a Navas i l’entorn va agafar aquest nom.
Arran de la presència de l’estació aquesta zona entre la Sagrera i el Clot, que no tenia un nom definit, malgrat que administrativament formava part de la Sagrera (i així continuaria sent fins al frec de l’any 2000), es va dinamitzar de seguida i, fins i tot, mesos abans de la inauguració ja sorgiren algunes promocions d’habitatges,
La primera associació de veïns es va dir Fernando Reyes, pel nom de la plaça, però popularment també van sorgir entitats que adoptaven el nom de Navas, com Esplai Navas, Bosco Navas, Ràpid Navas, NaSaCo (Navas Sagrera Congrés). També la caserna de la Guàrdia Civil llavors existent era la Caserna de Navas, com Navas es diu ara el Centre Cívic que hi ha al seu lloc. Així mateix, també adoptà el nom de Navas l’Associació de Veïns i la Comissió de Festes.
El torrent de la Guineu és una antiga torrentera que davallava del Guinardó, d’aquí el nom de guineu, cap a la Font del Cuento, carrer de l’Agregació i passatge Artemis i, avui amb edificacions pel amunt creuaria el barri de Navas, al cor del qual encara es conserva un petit tram amb aquest nom al nomenclàtor, i aniria a morir als aiguamolls que formaven el Poblenou, seguint paral·lel al traçat del carrer d’Espronceda.
En front de tota aquesta història, consolidada per decicions diverses i el pas del temps, fa pocs anys que un grup de veïns han cregut oportú i han argumentat que, evidentment, el nom de Navas és un nom artificial i imposat que no es correspon amb cap realitat, ni geogràfica, ni històrica, ni social, pròpies del barri i han reivindicat canviar la denominació del barri per la de Torrent de la Guineu, un curs hidrogràfic que creua la zona, encara que és més extens que no pas els seus límits administratius.
Al principi, el col·lectiu ho reivindicava tímidament, però en els darrers temps s’ha mobilitzat i ho ha publicitat molt en diversos mitjans d’informació, arribant fins i tot a recollir signatures per a instar el canvi oficialment davant de l’administració.
Mentre les reivindicacions eren puntuals no hi havia contestació, però quan han alçat la veu, no pocs veïns han contestat a la contra, ressuscitant el vell lema de “Navas, el nostre barri”. Els motius de l’oposició són diversos: hi ha problemes més greus que el del nom, és un absurd pretendre canviar un nom arrelat i consolidat, mai ningú no havia anomenat així aquesta zona ni hi ha res que ho demostri…
La polèmica està servida. Ja se sap que els canvis mai no solen ser benvinguts, i mentre uns voldrien un canvi, no pocs opinen que no té sentit canviar per canviar un nom que resulta entenedor, curt i fàcil de dir i escriure.
Ara queda per veure si cinc lletres en un sol mot, prevalen sobre disset en quatre paraules.
Fotografia: Exterior de l’estació de metro de Navas | vialibre-ffe.com
