En Jaume Dagés vehicula públicament la seva queixa a la secció Veu Andreuenca.
El dissabte 20 d’abril de 2024 al matí es va organitzar al mercat de Sant Andreu un petit festival infantil en el marc de la Mostrra de Comerç La Plaça. Jo hi vaig anar amb la meva neta de tres anys, però hi va haver un moment en què em vaig trobar desorientat per allò que estava escoltant. No sabia si em trobava a Sant Andreu de Palomar o a San Andrés del Palomar.
Per què ho dic això? Perquè els estaments públics del país ens pressionen contínuament per a que defensem i parlem la llengua catalana, i culpabilitzen els ciutadans pel fet que el jovent no parli habitualment el català, però quan l’Ajuntament contracta un conjunt que fa ballar la canalla resulta que animen la quitxalla amb expressions com “Manos arriba, salto adelante, salto atrás”.
Però quina mena de polítics de cartró pedra tenim? Per què ens fan culpables de la seva inutilitat? Són ells i no nosaltres, catalanoparlants de carrer, els que enfonsen la nostra llengua no adequant les condicions necessàries per salvar-la. Què s’han cregut aquesta gent?
Es mereixen que els enviem a la galleda de la pudor per tal que es regenerin.
Fotografia: el mercat de Sant Andreu | Blanca Noguera
