Fa 50 anys la gent feia la seva vida mentre suportava el franquisme, que tenia els dies comptats.
La segona quinzena de febrer del 1974 vivíem encara l’impacte del cop d’estat xilè i les seves barbaritats, encara no ens explicàvem del tot la mort de Carrero Blanco i, preocupats, veiem pendent d’un fil la vida de Salvador Puig Antich, sobre el qual el peix gros de l’oposició al règim callava com si no anés amb ell tot allò.
El dissabte 21 de febrer, al carrer Gran de Sant Andreu 123, s’inaugurava la sucursal andreuenca del Banco Condal, amb el regidor Antoni Guasch i el president del Consell d’Administració de l’entitat bancària, Guillermo Bueno Hencke.
Els diumenges eren de cinema, al Victòria aquells dies feien “No encontré rosas para mi madres” de Rovira-Beleta i la disco “Bucaneros”, a Sòcrates 68 feia concursos de rock.
Ens escandalitzaven pel preu dels pisos que feia temps havia superat el milió de pessetes al barri, la factoria Pegaso iniciava el seu trasllat progressiu cap a la zona franca i s’aprovava un pressupost superior als nou milions de pessetes per fer obres de millora a quatre mercats municipals, entre ells el de Sant Andreu,
De fet i parlant del trasllat de la Pegaso, aquells dies veien com començaven a alçar-se pisos a la Meridiana entre els carrers Antilles i Dublín que en pocs mesos es convertirien en unes torres alteroses.
El 26 de febrer Alfons Sitja resultava afectat amb ferides greus en topar el seu ciclomotor contra un camió al carrer Gran cantonada amb Sòcrates i el 28 acabava amb la mort d’un nen de quatre anys, Pere Roig Fortet, en un incendi provocat per l’escalfament d’una estufa al carrer Gran 360, malgrat els esforços per salvar-li la vida per part del seu pare, del vianant Marcos Macías i del policia urbà motoritzat José Garcia Mena.
Cinquanta anys desprès, tot es diferent: el Sant Andreu ja no juga a Segona Divisió contra rivals com el Nàstic, no hi ha cinemes al barri, ni aquelles discoteques a sota de casa. Aquells joves que anaven a veure el Sant Andreu; a l’Odèon o al Victoria; a la Ruleta o al Bucaneros, avui estan jubilats i, com a màxim, surten a estirar les cames en família a les hores bones, seuen a una terrassa de la Rambla i expliquen batalletes de quan el 1974 la benzina anava a 15 pessetes perquè estàvem en plena crisi del petroli, amb la cervesa Damm de litre donaven cromos, el Citroën 2 Cavalls costava 85.000 pessetes, un cubata a un lloc fi no arribava a trenta pessetes, hi havia gelats a deu, etc.
Fotografia: aspecte de la Plaça de Crist Rei als 70 | Arxiu
