L’etapa de l’adolescència té molt mala premsa i s’ha convertit en una època plena d’expectatives tant per als pares com per als mateixos nois i noies. Hi ha molts articles on es parla d’una transició molt difícil i, gairebé sense adonar-nos, així l’esperem. Evidentment, es tracta d’una etapa de grans canvis, tant físics com psicològics, i en la qual apareixen noves necessitats. No obstant això, aquests canvis no sempre generen batalles en les llars. És una edat en la qual es fa present la necessitat de ser escoltat. La capacitat d’orientar sense imposar es converteix en la principal habilitat requerida pels pares. Els pares no són els seus amics, sinó els qui els estimen i els marquen les pautes per al seu bon desenvolupament.
Límits sense crits, normes clares i responsabilitats en la llar. Temps d’escolta sense judicis, moments de recolliment en els quals les experiències dels nostres fills tinguin un espai prioritari. No s’han de desqualificar les seves pors, les seves incoherències, la seva impulsivitat; simplement omplir-nos de serenitat per donar un espai a les seves emocions, que moltes vegades vénen com a remolins.
Segons com sigui el diàleg interior de cada adult, segons les expectatives que imaginades com a pares enfront d’aquesta època, es tindran més o menys recursos emocionals per afrontar el canvi. La clínica Sant Jordi ofereix grups de suport per a pares d’adolescents.
Sobre l’autora: Maria Elena Aguayo Mejía, especialista en psicologia clínica
Fotografia: Desobediència a una mare | Makia
