La vacunació contra el virus del papil·loma humà

En un recent informe oficial sobre el virus del papil·loma humà es revisa la utilitat de la vacuna per prevenir la infecció produïda per aquest virus. Cal analitzar el problema. El càncer cervicouterí és una malaltia que afecta cada any a 530.000 dones i provoca més de 270.000 morts a tot el món. El 99% dels casos estan vinculats a la infecció pel virus del papil·loma humà (VPH). És el virus de transmissió sexual més freqüent al món i un gran nombre de persones sexualment actives contrauen aquesta infecció en algun moment de la seva vida.

La infecció se sol resoldre espontàniament, sense necessitat de tractament, en pocs mesos o mig termini. No obstant això, és persistent quan es deu a VPH d’alt risc, requereix un control evolutiu minuciós per evitar l’evolució d’aquesta infecció amb les seves possibles conseqüències a llarg termini. El temps que transcorre des de la primera infecció fins a l’aparició de lesions que requereixin tractament de forma ineludible poden ser de 20 anys, com a mitjana.

Molts tipus de virus

Es coneixen més de 120 tipus de virus del VPH. Els més nombrosos són els de baix risc i entre ells n’hi ha dos que causen el 90% de les berrugues genitals. Els anomenats d’alt risc el conformen uns 15 tipus i d’ells n’hi ha dos que causen el 70% de les malalties derivades d’aquesta infecció i poden generar lesions evolutives al coll uterí, però també en altres zones anogenitals tant en dones com en homes.

L’any 2006 es va autoritzar la primera vacuna i el 2007 la segona. Són les que es troben al mercat farmacèutic. Durant el procés d’autorització de les dues vacunes, es van presentar estudis en dones amb edats compreses entre els 15 i els 26 anys i actualment s’han presentat nous estudis d’eficàcia en dones de més edat. L’eficàcia de la vacuna en la prevenció de lesions cervicals causades per VPH, presents en les vacunes, és propera al 100%.

Les vacunes tenen ús profilàctic i no tenen efectes sobre les infeccions per VPH actives o quan la malaltia produïda és present. Per això, es recomana la vacunació abans de l’inici de l’activitat sexual. A més, l’estudi de la resposta de la formació dels anticossos enfront de VPH en persones que es van vacunar entre els 9 i els 15 anys, van ser superiors als obtinguts en edats superiors.

Vacunació

Es recomana la vacunació a partir dels 9 anys i l’ideal és entre els 9 i els 15 anys, tot i que actualment fins i tot en persones de més edat té efectes preventius (almenys en estudis fins als 26 anys). Els estudis de seguiment de la protecció post vacunació indiquen que no hi ha disminució de l’efectivitat, ni de la protecció a mig o llarg termini. La protecció pot ser de per vida, encara que ha de seguir l’estudi a més llarg termini.

Després d’administrar 175 milions de vacunes enfront de VPH, la relació risc/benefici està fora de tot dubte. Són segures i ben tolerades. Més de 55 països han incorporat aquesta vacuna en els seus calendaris de vacunació. En l’actualitat està pendent d’introduir la vacuna enfront de 9 tipus de VPH (en les actuals es vacuna enfront de 4/5 tipus).

Per tot això és recomanable tant la vacunació (que es porta a terme a les escoles), com els controls ginecològics habituals que permeten la detecció tant d’aquestes infeccions com d’altres patologies de diferent origen. En el servei de Ginecologia i Obstetrícia de la Clínica Sant Jordi es duen a terme aquests estudis des de fa anys, a fi de prevenir aquestes patologies.

Sobre l’autor: Doctor Josep Cararach, obstetre i ginecòleg

Fotografia: Imatge d’un dels tipus del virus del papil·loma humà | Andreuenc