La mà infantil i les seves patologies

La principal consideració que els traumatòlegs infantils hem de tenir en compte al valorar i tractar la mà d’un nen és el fet que és diferent a la d’un adult. El motiu és que la mà infantil està en creixement i això sol ser un avantatge però de vegades també és un inconvenient a l’hora de tractar-la. La mà és una estructura primordial en l’ésser humà, tant en l’edat pediàtrica com en la de l’adult: amb elles treballem, saludem, juguem, acariciem, entre d’altre coses.

I no només és bàsica atenent a la seva funció, sinó que també té molta rellevància a nivell estètic. Tot això fa que el tractament que apliquem a les patologies que l’afecten hagi de ser molt acurat i apropiat a l’hora de recuperar no només la seva funció, sinó també el seu aspecte estètic. Les patologies que poden afectar la mà infantil es poden dividir en dos grans grups: els traumatismes i les malformacions congènites.

En el primer grup inclouríem no només les fractures, que són diferents en general a les de l’edat adulta, i que poden afectar els ossos del carp, metacarpians i falanges, sinó també les lesions de parts toves com tendons, lligaments i teixit cutani i subcutani. Els accidents domèstics, escolars i esportius són els causants d’aquest tipus de patologia. El diagnòstic i el tractament diferiran de l’adult l’usar-se més agulles, i no cargols o plaques com en el cas de la mà ja madura perquè ja no té cartílags de creixement de respectar l’intervenir-la.

Malformacions

En el grup de les malformacions congènites tenim múltiples diagnòstics que van des dels més senzills de tractar, com podria ser un polze en ressort congènit, als més greus, com l’absència de dit polze o d’altres dits que afecten la funció primordial de la mà que és la realització d’una pinça. Aquesta funció de pinça s’integra dins de les funcions cerebrals abans dels dos anys de vida pel que seria ideal abans d’aquesta edat aconseguir que el nen realitzi la pinça sense dificultat. És necessària la cirurgia i la fisioteràpia intensiva davant d’una malformació congènita que dificulta aquesta activitat.

Com altres exemples de malformacions congènites tenim: la sindactília (fusió congènita dels dits), adactília (absència de dits), macrodactília (excessiu creixement dels dits), polidactília (presència de dits extra), i síndromes com el de Poland o el d’Apert que provoquen en alguns casos afectacions importants a les mans.

Tot això ens fa entendre que l’abordatge de les patologies de la mà en els nens ja siguin traumàtiques o congènites, és més complex en general que en l’adult, i necessita de la valoració i tractament per part d’un cirurgià de la mà infantil expert (especialment la patologia congènita) i acostumat al seu maneig.

Sobre l’autor: Doctor Diego Gutiérrez, traumatòleg infantil

Fotografia: Mà d’un adult subjectant la d’un nen | Andreuenc