Els peus dels nens poden presentar malformacions congènites que ens obliguin a tractar-los des d’edats molt primerenques, tot i que no siguin doloroses. Un dels principals motius de consulta és el peu pla. Tradicionalment s’havia estès i sobreindicat l’ús de les plantilles, però ara s’ha restringit molt més. Aquest canvi en la tendència s’ha produït gràcies als estudis comparatius sobre pacients publicats en les dues últimes dècades.
Podríem dir que un peu necessita plantilles quan és dolorós al recolzament o altera la mecànica de la marxa, o se sospita que l’alterarà en uns anys. A més, cal tenir clar que una plantilla, o suport plantar, no pot corregir un peu que ja està alterat, sigui per la causa que sigui, i el que fa bàsicament és millorar el recolzament plantar perquè el peu afectat descansi correctament i alleugi el dolor que és conseqüència d’aquest recolzament incorrecte.
Un altre fet a tenir en compte quan ens enfrontem al tractament dels peus és que no tots els peus plans són iguals. Per sota dels cinc o sis anys gairebé tots els peus plans són laxos, el que vol dir que l’estructura de l’os no està alterada, i per això és rara la indicació de plantilles per sota d’aquestes edats; a més, és estrany que aquests peus siguin dolorosos. A aquestes edats, i fins a l’edat adulta, les úniques alteracions tributàries de tractament amb plantilles, o amb cirurgia en alguns casos, són les malformacions congènites, les alteracions neurològiques, el peu pla valg de l’adolescent i les seqüeles de fractures i traumatismes greus.
Un cop es considera necessari l’ús de plantilles, cal un estudi de la marxa que analitza les pressions del peu i la seva mecànica durant el procés de suport i enlairament. En qualsevol cas, la indicació de les plantilles, ha de ser realitzada per un traumatòleg format en ortopèdia infantil.
Sobre l’autor: Doctor Diego Gutiérrez, traumatòleg pediàtric
Fotografia: Peus d’un nen a les mans del seu pare | Andreuenc
