En els últims anys les consultes als serveis d’urgències de pediatria han anat en augment. La preocupació dels pares, el fàcil accés als serveis, l’accessibilitat als mitjans d’informació, el fet que els pares treballin, tot això explicaria aquest increment. Per tant, és evident que els serveis d’urgències no només atenen emergències sinó que, cada vegada més, atenen processos banals que es podrien haver resolt en la consulta del pediatre.
Per això, com podem identificar una veritable urgència? El més important és fixar-se en l’estat general del nen, més que en els símptomes aïllats (febre, vòmits, cefalea…), ja que és el factor que en major mesura determinarà si cal portar un nen sense demora a urgències o no. Un nen decaigut, amb mal aspecte, postrat, irritable, amb mal color i sense febre o amb poca febre, pot estar pitjor i requerir una atenció més urgent que un nen amb febre i bon estat general.
Les causes que amb més freqüència s’atenen en els serveis d’urgència de pediatria són la febre quan es presenta en nens menors de tres mesos, associada a exantemes cutanis, associada a una afectació de l’estat general (somnolència, irritabilitat, dificultat respiratòria), o amb febre que es perllonga més de 72 hores sense causa aparent.
Altres causes són la dificultat respiratòria, dolor abdominal i diarrees i vòmits que podrien causar deshidratació, convulsions, intoxicacions, siguin medicamentoses o per un altre producte d’ingesta accidental, anafilaxi (reacció al·lèrgica, urticària, edema de llavis, edema palpebral, dificultat respiratòria o per deglutir, etc.), cremades, traumatisme (ferides obertes), traumatismes cranioencefàlics (cops importants al cap), etc.
També s’han d’observar, per acudir a urgències, possibles alteracions circulatòries i canvis que es detectin en la pell del nen com cianosi (pell blavosa) o l’extrema pal·lidesa.
Per tant, és imprescindible establir una relació de confiança amb el pediatre i, davant de qualsevol dubte, sempre consultar. Moltes vegades es podrà resoldre el problema del nen amb una visita a la consulta del pediatre i en altres (les menys) es derivarà l’infant per fer més exploracions o, si fos necessari, acudir a un servei d’urgències.
Sobre l’autora: Doctora Maria Bosch, pediatra
Fotografia: Auscultació d’un nen per part d’un pediatre | Andreuenc
