Arran de la implantació del ‘porta a porta’ al barri de Sant Andreu, Joan Pallarès ha recuperat entre els arxius de la seva dilatada memòria quins van ser els problemes que va ha haver d’afrontar l’Ajuntament per tal d’assegurar el bon funcionament del servei de la recollida d’escombraries durant la vaga general del transport de Barcelona a l’estiu de 1923, ara fa gairebé cent anys.
[divide]
PRIMER CAPÍTOL
Desprès d’uns dies de vaga dels descarregadors de carbó al port de Barcelona, el 14 de maig de 1923 va esclatar una vaga general al ram de transports que afectava al port, també als ferroviaris els primers dies i, sobretot, als carreters, doncs cal recordar que en aquella època l’automoció era en el seu inici i les mercaderies es transportaven en ferrocarril, quan la distància era llarga, i en tracció a sang, quan era curta.
Eren uns anys d’un espiral de violència, en plena època que en dirien ‘de quan mataven pels carrers’. Feia només dos mesos que els pistolers de la patronal havien assassinat Salvador Seguí, El Noi del Sucre, un dels capdavanters sindicals més prestigiosos. Aquest fet portaria a un conflicte amb agressions i atemptats diaris, nombrosos ferits i diversos morts, tant entre els sindicalistes del sindicat únic, com entre els del sindicat lliure, alguns a Sant Andreu, amb ferits, si bé els morts més propers van ser al Clot (Camp del Casinet) i a Sant Martí (carrer Espronceda).
A la vaga, des de bon començament van sumar-s’hi els carros de neteja i escombraries del Fomento de Obras y Construcciones SA, que tenia la concessió de la neteja de la ciutat, les clavegueres des de 1909 i la neteja urbana des de 1915.
Durant els primers dies la vaga no es va notar, però al cap d’una setmana, i amb les posicions molts enfrontades, Catalunya, especialment Barcelona, començava a sortir de la normalitat. El dimarts 22 de maig, nombroses empreses estaven paralitzades per manca de matèria prima i els mercats i les botigues patien per estar prou desabastides, tal passava amb l’escorxador municipal o als forns on no arribava farina.
Aleshores, en comprovar la quantitat d’escombraries que s’acumulaven pels carrers, l’ajuntament i el govern civil iniciaven mesures per retirar la brossa, sortint al carrer 24 carros guiats per agents de l’ordre públic que s’havien ofert voluntaris.
El dijous 24 de maig, en llocs cèntrics de la ciutat s’establiren punts fixes de recollida d’escombraries; el dissabte 26 de maig, l’Ajuntament enviava a membres de la guàrdia urbana a recollir-les.
Malgrat tot, la pólvora no s’estroncava, els atemptats i vessament de sang continuava des del primer dia en aquella vaga ferotge. A primers de juny, quan va arribar la calor i el problema de les escombraries ja esdevenia un risc sanitari, l’alcalde va ordenar als centres municipals de desinsectació ruixar contra les mosques que proliferaven arreu, repartint formol entre les famílies que ho sol·licitaven.
El 5 de juny, un ban municipal de l’Alcalde Fabra i Puig establia nous punts fixes de recollida d’escombraries i més repartits; pel que fa a de Sant Andreu, llavors Districte Novè, eren els següents:
Calle Segre, esquina Balari; Santa Cristina esquina a Santa Marta; Juan Torres; Dragón esquina San Andrés; Segarra; Riera San Andrés esquina a Vasconia y cruce Arenal esquina Orden; Torrente Perellada esquina a Monjas; Monjas esquina a Fabra y Puig; Escocia esquina a Nadal; Neopatria esquina a San Ildefonso; Paseo Fabra y Puig esquina a Neopatria; Neopatria esquina a Coroleu; Roquetas esquina a San Narciso; Ramón Batlle esquina a Petronila; Besos esquina a San Narciso; Afueras-Virgili San Sebastián, Afueras, Gerona, Doctor Sanpons, Portugal esquina a Montlau; Monlau esquina a la de San Andrés; Concepción a plaza Masadas; Santa Lucía esquina a Martí Molins; Monlau esquina a Martí.Molins; Provensals frente Pacífico; Montaña, Mallorca; Fomento, esquina a Fontova.
Fotografia: Imatge d’arxiu de 1911 relacionada amb la recollida d’escombraries | barcelona.cat
Continuarà el pròxim dissabte 24 de juliol.
