La darrera reinvenció del Canòdrom per trobar-li una utilitat

Quan el Canòdrom va quedar alliberat de les carreres de llebrers l’hivern de l’any 2006, es van generar moltes expectatives sobre allò que podria aportar aquell gran espai a la ciutadania, tal com va quedar palès a la reunió que desenes d’entitats van celebrar poc després per contribuir amb les seves propostes. El pas del temps no sembla haver estat a l’alçada d’aquell optimisme, encara que algunes reivindicacions han vist aixoplug en altres llocs, com a Can Clariana Cultural.

L’any 2009 es va procedir a obrir l’espai al veïnat i a rehabilitar l’exterior de l’espectacular edifici de disseny, creació d’Antoni Bonet i Josep Puig, permi FAD d’Arquitectura 1964, que va començar una estranya cursa cap a la indefinició quan, primerament es va voler convertir en un centre d’art contemporani que no va cuallar, ja que va anar a parar al recinte Fabra.

Després d’un llarg interval de dubtes i retards, finalment es va aprobar una partida pressupostària per condicionar l’interior de l’edifici i trobar un propòsit al local. El 2016 es va inaugurar la rehabilitació completa de l’edifici del Canòdrom per tal d’esdevenir una incubadora d’emprenedors digitals i on també es realitzaran programes de formació ocupacional, de recolzament a la creació d’empreses i d’alfabetització digital.

Aquest estiu la Direcció d’Innovació Democràtica, (pertanyent a l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) ha obert la presentació d’ofertes per a la futura gestió del que s’anomenarà Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica i que hi serà ubicat a l’edifici del Canòdrom.

Aquest nou equipament es planteja com un espai per a la innovació, l’experimentació i la recerca aplicada. El seu objectiu és acollir un ecosistema de projectes i iniciatives al voltant de la tecnologia crítica, la democràcia participativa i la cultura digital, és a dir, un laboratori ciutadà en tecnologia i democràcia que busca generar dinàmiques de col·laboració entre institucions públiques, comunitats organitzades, projectes socials, centres de recerca, ciutadania i una xarxa d’espais que comparteixin finalitats similars.

La seva existència es deriva del Pla d’Acció Municipal 2020-2023 aprovat en Comissió de Govern el 16 de gener de 2020 i que l’empresa gestora ha de tenir present en totes les seves accions.

Aquest nou plantejament de l’edifici del Canòdrom complementarà l’ús de l’espai exterior que segueix presentant el trist aspecte d’esplanada desolada pobrament urbanitzada que arrossega des del dia que es van tirar a terra els murs.

El veïnat, amb el seu esperit pràctic i, potser, a mode d’homenatge al passat mig esportiu i mig caní del recinte, fa servir l’espai per còrrer una mica pel sucedani de pista atlètica que aprofita el recorregut ovalat on competien els llebrers, practicar el bàsquet a la pista amb aspecte del Bronx que allà n’hi ha, exercitar els músculs amb els quatre aparells que s’hi van instal·lar i deixar correr els gossos al seu aire.

En positiu, el cicle Grades Obertes que va acabar divendres passat amb aforaments complets i el Mercat Masadas d’exposició, intercanvi, compra i venda de material relacionat amb el modelisme en general que se celebra el primer diumege de mes.

Fotografia: aspecte de l’edifici del Canòdrom | Metalocus