Una de freda i una de calenta. Fa uns dies l’Escola La Maquinista era notícia per haver guanyat la primera beca Carles Capdevila, pocs dies després i sense haver pogut acabar d’assaborir aquest èxit, el centre rep una nova galleda d’aigua freda: el Concorci d’Educació de Barcelona veu molt ajustada la finalització de l’escola modular de cara al 12 de setembre.
Si bé des del Consorci encara no tiren la tovallola i afirmen que “se segueix treballant amb l’empresa muntadora per complir aquest objectiu“, reconeixen que veuen complicat poder complir els terminis previstos inicialment. Des de l’escola afirmen que per part de l’administració pública “ens han assegurat en repetides ocasions, i reiterat en la última reunió del passat 28 de maig, que es començaria el curs 2018-2019 als nous mòduls“.
Donat l’estat actual dels mòduls que ocupa l’escola, i després de 10 anys de lluita, la comunitat educativa troba aquesta opció inacceptable i exigeixen “que es compleixin els compromisos adquirits que asseguraven començar el proper curs als nous mòduls”. El proper dimarts 19 de juny, a les 17:30 hores, hi ha una reunió informativa a l’escola on hi participaran totes les famílies i representants de l’Ajuntament i el Consorci d’Educació de Barcelona.
L’Escola La Maquinista porta una dècada en barracons, el que l’ha convertit en el centre educatiu de Barcelona que fa més anys que està en aquesta provisionalitat. Aquest fet ha provocat que dues promocions hagin completat l’etapa d’educació primària en mòduls prefabricats. Uns barracons que estan força malmesos i acusen el pas del temps, ja que inicialment estaven previstos per a un període de dos anys.
El trasllat als nous mòduls, a l’altra banda de les vies del tren, és un requisit indispensable per poder iniciar la construcció de l’escola definitiva. Així doncs, aquest endarreriment també posa en perill el compromís de l’Ajuntament i el Consorci d’Educació de Barcelona de tenir finalitzada l’escola definitiva de cara al curs 2020-2021.
Fotografia: Barracons de l’escola en una imatge d’arxiu | Víctor Fornieles
