· L’Escola La Maquinista porta en barracons des del primer dia però ha aconseguit ser un dels centres de referència del districte
Les aparences enganyen. I sinó que li diguin a l’Escola La Maquinista del barri del Bon Pastor. L’any 2008 el centre va obrir les portes en barracons. Gairebé deu anys després, continua en les mateixes condicions. Però això no ha estat un impediment perquè la comunitat educativa, encapçalada pels mestres, hagi tirat endavant bona part de les idees que tenien pensades. Sense anar més lluny, al novembre d’aquest 2016 van rebre el premi a la Solidaritat i a la Cooperació Internacional del districte de Sant Andreu pel Projecte Senegal, una iniciativa per reconstruir una escola d’una regió del sud del país africà.
Tot i les limitacions que suposa estar en barracons, l’escola té 19 grups, des de P3 fins a sisè de primària. Això vol dir uns 475 nens i nenes. Però l’espai cada vegada és més limitat. A més, com que els materials amb què estan construïdes les instal·lacions també estan pensats per ser provisionals, es malmeten amb més facilitat. El que no s’ha deteriorat i s’ha mantingut intacte des del primer dia és el projecte educatiu del centre. Les paraules participació, cooperació, projectes, adaptació, llibertat i vocació defineixen la idea que persegueix l’escola.
Com és el dia a dia a l’escola La Maquinista?
El primer que sorprèn de l’escola és que no hi ha ni llibres de text — sí que hi ha una biblioteca i llibres a les aules — ni un horari amb assignatures concretes. A diferència de l’escola que entenem com a tradicional, els nens són els que, a través de la seva curiositat i les ganes d’aprendre, decideixen allò que volen tractar a través d’una pluja d’idees o petita assemblea. Tot es fa sota l’assessorament i els consells dels mestres, que són els que tenen l’última paraula i els que desenvolupen les bases de la idea, tenint en compte alguns paràmetres marcats des del Departament d’Ensenyament.
“A la franja d’educació infantil i cicle inicial funcionem sobretot per espais d’aprenentatge”, explica la Mariajo Aparicio, coordinadora d’educació infantil. Aquestes aules estan organitzades de manera que els nens es poden moure lliurement per experimentar amb materials i activitats que intenten estimular les capacitats dels alumnes. Així doncs, a través d’un tema com “els taurons” es busca la forma d’abordar tots els conceptes. I es fa de forma grupal, de manera que els infants també treballen la resolució de conflictes o la presa de decisions, entre d’altres habilitats.
Al cicle infantil s’aposta per les propostes de treball, que acostumen a ser individuals. Durant unes setmanes l’alumne s’especialitza en un tema i quan l’acaba, ell mateix avalua el resultat. Perquè una altra de les diferències és que les notes no existeixen. “No tenim notes. El que fem és un informe redactat per les famílies on s’indica on està el problema i com es pot canviar”, comenta María José Harto, cap d’estudis. “Sí que és cert que al final de cada curs estem obligats a donar les notes tradicionals, però no ens interessen. Volem que els pares es llegeixin aquest informe”, afegeix. A més, en aquests processos d’aprenentatge l’alumne decideix el ritme. Per tant, a la classe hi ha diverses velocitats.
Així doncs, l’objectiu és implicar els nens a partir dels seus interessos. Fer-los partícips d’aquell tema que estan tocant. No es tracta de fer-ho perquè s’ha de fer, sinó perquè es vol fer. “Creiem que no cal memoritzar i saber-se tot el que posa en un llibre. El coneixement l’has de saber gestionar i classificar”, exposa la Mariajo Aparicio. I va més enllà: “El que volem aconseguir en aquesta escola són competències transversals. Com resol un problema un nen, com es relaciona… la part emocional. Un fet molt important i que en molts llocs no es valora”.
A l’escola La Maquinista, les famílies també són molt importants perquè s’impliquen a través de les diverses comissions, que van des de la de festes, a la de comunicació, passant per la de salut o solidaritat. “Cada família tria com participar. Des d’una implicació total, fins a una de més puntual” diu la María José Harto. L’objectiu és que formin part del procés educatiu i que generin un feedback que ajudi al centre a plantejar-se aquelles coses que es podrien canviar.
Quan definíem l’escola amb paraules, també parlàvem de vocació. La dels mestres. Una figura que sovint no tenim gaire en compte, però que acaben sent el factor diferencial de les escoles. I en aquest sentit, per treballar en aquesta centre del Bon Pastor t’ha d’agradar la professió. Perquè no es tracta d’entrar a llegir el temari que toca aquell dia. Aquí, les adaptacions són constants i varien en funció del que escullen els nens i nenes. El mestre és una figura que fa de guia i s’encarrega de proposar nous estímuls als alumnes, relacionats amb la proposta consensuada. Sense llibres de text, sense assignatures.
El Projecte Senegal
El Projecte Senegal neix gràcies a una proposta de la Mariajo Aparicio. L’objectiu: ajudar a reconstruir una l’escola de Diacoye Banga, al sud del Senegal. El pare d’una amiga de la coordinadora d’infantil els va explicar la situació i des de l’escola han posat en marxa un projecte per recaptar fons, però d’una manera que els nens i nenes poguessin aprendre. La tasca consisteix en crear una cooperativa a cada classe, des de P4 fins a sisè de primària, durant el darrer trimestre de cada curs.
La iniciativa compta amb l’assessorament d’una professora d’emprenedoria i cada grup proposa un producte i servei, calcula els costos i els ingressos, es constitueix com una petita empresa cooperativa, crea un logotip… És a dir, fa tots els processos per arribar a comercialitzar aquell producte o servei a la fira de Comerç de la Maquinista. Tots els diners recaptats al final de l’any, s’envien directament al Senegal per seguir amb la reconstrucció de l’escola. Segons Mariajo Aparicio, que va visitar l’escola del Senegal després d’uns anys fent aquest projecte, la rehabilitació “avança a poc a poc i per parts”.
Fotografies: Les instal·lacions de l’Escola La Maquinista | Andreuenc
