Un enllaç per veure cinema que porta a un web de participació ciutadana?

Pili critica el procediment que es fa servir per inscriure’s a veure una pel·lícula al cinema a la fresca de Grades Obertes al Canòdrom.

Comparteixo un fet que, des del meu modest punt de vista, no em sembla en absolut que tingui cap lògica com anuncia el títol que he seleccionat per aquest article d’opinió. Però normalment les decisions es prenen amb algun tipus de raonament i d’objectiu i, si jo em vull apuntar per veure una pel·lícula i em trobo que abans m’he de registrar en una cosa totalment diferent, no és normal que pensi o bé en una manca profunda d’intel·ligència o en una innocència extrema o en una maniobra interessada?

La veritat no sé ben bé quina opció escollir; cada lector que arribi a la seva pròpia conclusió perquè l’anècdota en qüestió va sorgir llegint justament Andreuenc, concretament la notícia sobre el començament del cicle Grades Obertes al Canòdrom. En llegir la llista de ‘pelis’ de la programació, em va venir de gust tornar a veure ‘Distrito 9’, ja que en el moment de la seva estrena em va agradar molt.

Aleshores vaig picar l’enllaç per realitzar la inscripció prèvia obligatòria que proporcionava el mateix article i que em va portar a la pàgina del cicle Grades Obertes 2022 dintre del web del Canòdrom Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. Molt bé. vaig procedir a buscar la pel·lícula que m’interessava i vaig clicar on diu inscripció. Aquesta acció em va adreçar a la pàgina exclusiva d’aquest film amb més informació i on es detallen els passos per donar-me d’alta com a espectador.

Aleshores és, quan per mi apareix la sorpresa, ja que el primer que he de fer per reservar plaça resulta que és registrar-me a Decidim el Canòdrom.

Estranyat i encuriosit, vaig picar l’enllaç de registre i, efectivament, em va portar a una pàgina on em conviden a participar i recolzar propostes que tenen lloc en el web del Canòdrom Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. Ah, i a la part inferior puc veure referències d’altres persones que s’han apuntat a la mateixa sessió de cinema i de la qual cosa lògicament no afegiré fotografia perquè no entenc que hagi de saber ni jo ni ningú si hi coincidiré amb una tal Pepeta o amb un tal Joanet. És allò que en diem dret a la intimitat, no?

A veure, sense ànim de ser massa crític: jo solament volia, ara ja no, veure una pel·lícula; no volia figurar en cap llista de persones que desitgen participar en altres històries, per cert, de ben segur molt respectables i fascinants, però em sembla que unes persones que entenc que són expertes en qüestions digitals no crec que haguessin trigat pràcticament res en preparar un formulari exclusiu per al cicle Grades Obertes ense engreixar la llista de participants en els seus debats i sense haver de veure qui anirà o deixarà d’anar a la sessió.

Francament, barrejar les dues coses em sembla molt desafortunat i, com ja he dit al principi, o és manca d’intel·ligència o santa innocència o astúcia interessada. Qeu cadascú pensi el que vulgui.

Fotografia de portada: aspecte del canòdrom a la nit | Simón García

Fotografies interiores: captures de pantalla | Pili