Feliç Diada de Sant Jordi!

No, no és cap provocació, ni cap sarcasme, ni cap demostració de fluixedat mental proclamar aquest desig de felicitat als quatre vents com a titular d’un article tenint en compte les dramàtiques circumstàncies que estem vivint aquest 23 d’abril.

Ni tan sols sabent que aquesta festa de la cultura i de l’amor, quina parella tan deliciosa, segurament ha augmentat el dolor d’aquells que han perdut una persona estimada, està provocant la desolació dels llibreters que van haver d’abaixar la persiana i ha desfermat la impotència dels que veuen podrir-se les roses als camps.

De bon matí puc copsar aquesta tristesa des de la finestra de casa meva: als balcons no llueixen gaires senyeres, ni motius sobre la diada, com s’havia estat animant des dels gremis més afectats o des d’entitats diverses; llàstima, penso que és una bona idea, no sé si ha reeixit en unes altres contrades de Sant Andreu. També veig una plaça buida de gent i dos carrers solitaris en aquest dia gris: en aquest sentit tot segueix sortosament igual que les darreres setmanes.

Sí, dic sortosament buits, perquè en aquestes alçades de la pandèmia ja sabem tots com hem de procedir, quines precaucions hem d’observar per anar vencent el drac, aquest drac petitó, minúscul, invisible a la vista, però molt més perillós que el drac gegant de la llegenda, en la qual un sol príncep el va poder matar. Aquesta amenaça nostra, en canvi, és tan perillosa que obliga a que sigui tot un poble el que s’ha d’unir per lluitar i vence’l en diferents fronts.

Molts ho fan treballant fora de casa, a l’avantguarda: als hospitals, a les farmàcies, als establiments d’alimentació, als transports, a les fàbriques, etc. I molts altres més treballant des del seu domicili o esperant la tornada a la feina resistint a casa, a la rereguarda, aportant el seu gra de sorra suportant cadascun les seves circumstàncies dintre d’uns quants metres quadrats: uns tenen el sou assegurat, altres estan pendents de les subvencions, altres han de recórrer a l’assistència social i, fins i tot, deu haver-hi qui no sap què fer.

Tanmateix, avui, a cada lloc reclòs, una llar, una botiga, un taller, on un petit o gran detall, una conversa amorosa, un missatge o una trucada demostri la nostra estimació cap els altres i cap als llibres, estarà germinant el Sant Jordi de demà, que esclatarà, de ben segur, amb més força al carrer per trencar el silenci imposat per les mascaretes i el posat seriós de la gent que ja a migdia he vist caminant concentrada amb les bosses de la compra per la rambla de Fabra i Puig amb ganes de tornar al seu refugi sense cap llibre ni cap rosa a la mà.

El pròxim Sant Jordi serà millor que cap altre perquè el sacrifici d’avui ens permetrà gaudir el de demà sent més conscients encara del veritable valor de la llibertat de moure’s, de tenir bona salut per disfrutar-ho i de compartir-ho amb tots aquells que avui estan patint de valent i no estan en disposició de fer grans demostracions d’alegria. Avui toca salvaguardar el futur de la tradició de les roses i els llibres per a nosaltres i per a ells: per a tots.

Tornarem a omplir els carrers! Feliç Diada de Sant Jordi!

Fotografia: Aspecte de la rambla de Fabra i Puig aquest migdia | Jesús Manzano