M’assabento amb por que “Barcelona unificarà els seus arxius a Can Batlló”. S’acostuma a pintar de color rosa: “un gran espai on tot estarà allà i serà més fàcil de consultar i amb millor assessorament…”. Costarà un ull de la cara, això sí, en concret 47 milions.
No dic que no hi hagi arxius que puguin unificar-se i facilitar les recerques dels investigadors, però cal que siguin tots? Crec que no. Per si algú no ho sap, al Pla de Barcelona, a més de la ciutat comtal, hi havia diversos pobles ja esborrats del mapa i dels quals cada cop s’intenta més oblidar la seva història per demostrar que Barcelona és una gran ciutat amb grans avingudes i edificis molt alts. Però la capital catalana és només una part del Pla de Barcelona.
A pobles mil·lenaris com Sant Andreu de Palomar, Sant Genís dels Agudells (més conegut ara com a Horta), Sant Gervasi de les Cassoles o Sarrià, se li han de sumar Sant Martí de Provençals, escindit de Sant Andreu a inicis del segle XVI; Sants, independent des del segle XVIII; Les Corts de Sarrià, escindit de Sarrià al primer quart del segle XIX; o la vila de Gràcia, municipi independent des de la primera meitat del segle XIX. Aquests pobles tenen una història que la gent de les diverses poblacions s’ha encarregat de recollir al llarg dels anys i que ara, d’una plomada, s’ho volen endur.
Aquests arxius històrics van passar a formar part dels Arxius Municipals de Districte, perdent així ja una part de la seva identitat. El 1897, Barcelona va acordar que cada antic poble conservaria el seu espai en un districte amb el seu nom. El 1984, en una nova acció centralitzadora, Barcelona va incomplir els acords d’annexió dels pobles. La ciutat va modificar els districtes a les seves necessitats i els antics pobles del Pla van ser redistribuïts sent Sant Andreu i Sant Martí de Provençals els més perjudicats.
A partir d’aquí, la vida dels pobles es va transformar definitivament en la dels actuals districtes i, des de llavors, ens trobem amb un desconeixement total de la història dels pobles del Pla. Hi ha molta gent que, per exemple, no sap que Nou Barris i una part d’Horta eren de Sant Andreu, o que Vallcarca, el Coll i Penitents no eren de Gràcia, sinó d’Horta. Aquest desconeixement és el que havien de resoldre els Arxius Històrics dels Pobles del Pla, però sent Arxius de Districte era més farragós d’entendre, ja que la documentació d’un poble es podia trobar dividida en quatre districtes diferents.
En lloc de solucionar-ho i deixar només 7 arxius històrics dels pobles del Pla, ara Barcelona vol fer l’estocada final abandonant definitivament els pobles i emportant-se tota la nostra història a Can Batlló, a dos carrers de l’Hospitalet del Llobregat. I, aleshores, em pregunto, per estudiar un poble, com Sant Andreu de Palomar, on estaré millor per fer la recerca, a Can Batlló o al mateix poble? I el més greu és que hi ha gent i entitats que han cedit documentació a l’arxiu perquè tot el poble ho pugui consultar i ara veuen com la història de la seva família o entitat marxarà del poble per sempre. Això és correcte?
Potser més d’un reclamarà ara el que fa temps havia cedit. No dic que estigui en contra d’aquest nou complex, només dic que els 7 arxius històrics dels pobles dels Pla de Barcelona han de seguir als pobles per no perdre la seva història i per donar un motiu a la gent forana a conèixer de primera mà el poble en qüestió. Si algun d’aquests pobles considera amb acord dels veïns que no té prou documentació per tenir un arxiu propi doncs que vagin també, però a Sant Andreu no és el cas.
Fotografia: Documents de l’Arxiu Històric de Sant Andreu | Ajuntament de Barcelona
