Aquests dies, s’ha conegut que es construiran 46 habitatges de lloguer social dins del recinte de la Coats. Crec que ningú pot estar en contra de la construcció de habitatges socials pels joves andreuencs que, a causa de l’especulació dels preus dels terrenys, poder viure a Sant Andreu s’ha convertit en un luxe que malauradament poca gent es pot permetre.
Sí que podríem plantejar-nos si els 53 m2 que tindrà cada habitatge són dignes per poder viure o no. Potser si els que manen i decideixen aquestes coses visquessin en un pis d’aquestes mides, podrien opinar i considerar si es pot viure bé o no, però aquest article no va d’això.
Personalment dono suport a la construcció d’habitatges socials. De fet, no deixaria aixecar novus edificis a Sant Andreu que no fossin d’aquesta condició. Ja no queden quasi terrenys i al poble tenim moltes carències: ens fan falta zones verdes, equipaments i habitatges socials. Parlant d’equipaments, aprofito per recordar que quan tanqui el poliesportiu del carrer Palomar, passarem a no tenir cap equipament d’aquest tipus pels més de 55.000 habitants del centre de Sant Andreu.
Però tornem al que em porta a redactar aquestes línies, els habitatges de lloguer social. El que no entenc és per què es fan lels habitatges a la Fabra i Coats. A qui se li ha ocorregut la gran idea d’aixecar-los allà? Un conjunt fabril que, a part de servir per educar als nostres joves gràcies a l’escola i l’institut que hi haurà dins, ha de ser un referent per la cultura de la ciutat de Barcelona; ha de cedir part del seu espai per fer habitatges? Que no hi ha més llocs? A més de viure en cases petites la gent ha de patir el soroll dels molts actes que lògicament s’han de realitzar en aquest espai?
Si actualment ja hi ha queixes per part de diversos veïns dels voltants, us imagineu el que serà viure directament allà dins? I quan els veïns cansats dels sorolls truquin a la policia, aquests què faran? Aturaran tots els actes? Què farem? Matarem la cultura o la tranquil·litat dels veïns?
Crec que aquest espai hauria de ser tot dedicat a la cultura i l’educació. Quantes entitats andreuenques han sol·licitat tenir un espai dins d’aquest conjunt fabril i s’han quedat sense espai perquè ja no hi ha més? Cert és que hi ha molt a parlar sobre la distribució ocupacional dels seus espais gestionats per organismes municipals, però deixant ara de banda això que donaria per diversos articles, s’ha de defensar tot el conjunt fabril com un espai únic cultural.
Pisos socials sempre, però no ha qualsevol preu; els volem dignes i al lloc adequat.
Fotografia: Representació virtual dels futurs pisos | Ajuntament de Barcelona
