Sant Andreu en l’oblit un any més

Sense pena ni glòria. Fa unes setmanes que va expirar el termini que tenien els grups de l’oposició per trobar una geometria variable que donés llum verda a la moció de confiança a la qual Ada Colau s’havia sotmès per a aprovar uns pressupostos de complicada negociació amb ERC i la CUP. Com era previsible, l’acord alternatiu ni tan sols es va arribar a negociar.

L’hàbil maniobra de l’alcaldessa ha permès aprovar els primers pressupostos del bipartit posco-socialista i tot just deu dies enrera l’alcaldessa de Barcelona anunciava una inversió de 65 milions per donar un impuls a la reconversió urbanística dels antics terrenys industrials de Can Batlló al barri de la Bordeta. Un espai que gràcies a la iniciativa dels moviments socials s’està recuperant a poc a poc per a la ciutat, però que amb la injecció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona viurà una transformació completa amb projectes interessants com l’Escola de Mitjans Audiovisuals, el viver de cooperatives Coopolis, la cooperativa d’habitatge La Borda i més equipaments, zones verdes i habitatge públic.

Tot i que celebro que després de tants anys de lluita els veïns de Sants – Montjuïc hagin aconseguit guanyar per a usos veïnals un territori enorme abans tancat amb pany i forrellat, no deixo de sentir certa enveja del compromís valent de l’Ajuntament a Can Batlló respecte a l’actitud esmaperduda pel que fa a les transformacions urbanístiques pendents arreu del districte de Sant Andreu.

El Tren d’Alta Velocitat a la Sagrera, les Casernes de Sant Andreu, la presó i el sector de Trinitat Nord o els entorns del Canòdrom al Congrés són alguns dels àmbits que arrosseguen més d’una dècada de demora i on encara no s’ha fet pràcticament res. Seguim sense poder gaudir dels parcs i jardins, equipaments o habitatges socials, oimés hem de suportar els inconvenients d’obres aturades, solars abandonats o vials tallats. Malgrat les queixes dels veïns, l’Ajuntament s’ha limitat a prometre una dignificació d’aquesta provisionalitat, tot excusant-se en la responsabilitat d’altres administracions.

Si bé pertoca moure fitxa a altres administracions com el Ministeri de Foment (Sagrera-TAV), el Consorci de la Zona Franca (Casernes) o la Generalitat (Presó de la Trinitat), l’Ajuntament disposa de marge per actuar parcialment en alguns àmbits, però això suposaria efectuar importants inversions. Tanmateix, per les declaracions dels responsables municipals, més enllà d’algunes intervencions epidèrmiques, les inversions seguiran postergant-se i els veïns només ens quedarà continuar resignant-nos.

Enguany l’Ajuntament farà inversions a Sant Andreu per valor de més de 35M€, uns 241€ per habitants, cosa que farà que acaparem un 16,7% del total del PIM 2017. Malgrat que ens situarem en el tercer districte amb més inversió global (per darrere de l’Eixample i Ciutat Vella) i en el segon amb més inversió per habitant (Ciutat Vella lidera aquest rànquing), bona part d’aquesta despesa es concentra en el Pavelló Camp del Ferro (més de 13M€) i semblarà que res canvia.

Trobo que seria hora que des de l’Ajuntament de Barcelona es posés fil a l’agulla a resoldre el reconegut dèficit d’equipaments a Sant Andreu, i això més enllà de fugaces declaracions, es concreta materialitzant inversions i negociant amb altres administracions.

Fotografia: Terreny de les casernes | Albert Bertran