A foc lent però sense parar, l’antic recinte de la Fabra i Coats es va omplint de nous projectes. Des del 2005, quan la fàbrica de teixits més important de l’Estat espanyol va deixar de funcionar a Sant Andreu de Palomar -si bé és cert que un petit espai de la Fabra i Coats continuava funcionant com a oficines fins fa poc-, les naus industrials s’han farcit d’equipaments.
Educació, cultura i història, tres eixos que han de guarnir de dinamisme un espai que és propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Dels tres eixos, el cultural és el que ha realitzat tots els objectius marcats. De l’educatiu, s’ha realitzat un 60% dels objectius amb les escoles bressol i primària, a l’espera de l’Institut de Secundària Martí Pous -historiador andreuenc i extreballador de la Fabra i Coats-. I la història és el plat que encara cal cuinar. Només la sala de calderes ha sobreviscut a la desraó d’algun tècnic i polític de torn i s’ha salvat gràcies a la ferma voluntat dels Amics de la Fabra i Coats, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i, després, del Museu d’Història de Barcelona, qui l’ha acabat museïtzant. Del projectat Museu del Treball, ni rastre. Bones voluntats i copets a l’esquena i molt de fum venut, però de projecte i realitat pressupostària res de res. Una fàbrica que té molt a dir, amb un munt d’històries per a explicar i per dignificar als milers de treballadors i treballadores que van donar part de la seva vida en hores de treball.
El passat dissabte 12 de febrer, al vestíbul de la Fàbrica de Creació, es va inaugurar un gran mural amb imatges i entrevistes que ens remeten al passat vigoritzador de la fàbrica sota el suggerent títol “Fabra i Coats, històries cosides”. Un treball conjunt dels Amics de la Fabra i Coats i el Museu d’Història de Barcelona. Entre els elements exposats sobresurt un anunci inèdit dels productes de Ca l’Alzina -així es coneixia popularment l’antiga Fabra i Coats- que mai es va arribar a emetre’s. L’acte inaugural va comptar amb la presència d’extreballadors i extreballadores; la regidora del Districte de Sant Andreu, Carmen Andrés; i el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni. El president dels Amics de la Fabra i Coats, Pere Fernàndez, no va desaprofitar l’ocasió per a reclamar per enèsima vegada la materialització del desitjat Museu del Treball.
D’altra banda, l’acte va donar peu a la inauguració de l’ampliació del Centre d’Art Contemporani de Barcelona. Tres pisos superiors s’afegeixen a l’actual espai museístic de la planta baixa. Un total d’uns 2.000 metres quadrats donaran cabuda a noves propostes expositives d’art contemporani. Cal recordar que una part d’aquest espai expositiu havia de ser destinat al Museu del Treball, però es va desestimar. Finalment, una de les naus laterals, just davant del Centre d’Art Contemporani és el lloc triat per al futur museu -si no hi ha cap nou entrebanc que ho impossibiliti-.
Els quatre espais expositius del centre han de ser un pols de les noves collites avantguardistes contemporànies. De moment, l’afluència de visitants no correspon amb les expectatives creades pels gestors del nou equipament. Esperem que aquesta ampliació sigui un veritable reclam de visitants.
Fotografia: Espai de l’exposició “Fabra i Coats, històries cosides” | Pau Vinyes
