Novament estem de Festa Major, més d’un centenar d’activitats s’han programat per aquests dies. Enguany serà un dels anys amb més dies de festa, gràcies a com ha caigut el conegut i criticat “Pont de la Constitució”. De moment no tenim queixa dels actes, n’hi ha molts i variats. Fins ara, la polèmica més sonada d’aquest any sembla que són els sorolls de la festa que desperten els veïns entrada ja la nit.
Estem de Festa Major! Hi ha concerts, balls i xivarri, és normal, tots els que vivim al centre del poble patim el soroll molt més que els dels afores és cert, però assumim ho, vivim al rovell de l’ou de Sant Andreu i ara toca uns dies de sacrifici. No oblidem que hem de defensar la nostra festa, perquè a poc a poc l’anem perdent en detriment -com sempre- de la centralitzadora Barcelona.
La nostra festa té els seus inicis ja en època medieval, quan el dia del nostre patró -30 de novembre-, es feia una missa i una petita festa on es reunien els veïns i ballaven. Al segle XIX la festa ja durava tres dies i entre finals del segle XIX i principis del XX, va haver l’època daurada de les nostres festes. Aparegueren els focs d’artifici i les diverses entitats del poble organitzaven sopars, balls, concerts i obres de teatre. El dia 30 de novembre era festiu, no hi havia escola, els comerços tancaven i la gent sortia al carrer a gaudir de la festa.
Ara gaudim de més dies de festa i més actes, és cert, però a poc a poc anem perdent en drets. Les nostres festes han quedat relegades a un segon terme. No ens enganyem, per l’Ajuntament de Barcelona l’idoni seria fer només una gran festa a la ciutat i suprimir totes les altres, així seria més econòmic. I quina seria aquesta festa? La Mercè és clar. Però perquè hem de celebrar nosaltres aquesta festa si no és la nostra patrona?
La celebració barcelonina de la Mercè té el seu origen el 1687 -abans la patrona de Barcelona era Santa Eulàlia-. Però a més, no va ser reconegut el canvi de patrona per l’església fins al 1868 i les primeres festes de la Mercè daten de 1902. Perquè nosaltres hem de perdre la festivitat del nostre mil·lenari patró i acceptar aquesta festa creada fa quatre dies?
Barcelona sempre plora dient que Madrid és centralista vers nosaltres però, s’han mirat ells? El poder de decisió dels districtes és gairebé nul, tot passa per l’anomenada “Casa Gran”. Els nostres pressupostos estan lligats a les decisions de la “Casa Gran” i les problemàtiques dels 73 barris de la ciutat són analitzades des d’aquesta “Casa Gran” la qual no coneix la problemàtica de primera mà i alguns casos ni tan sols saben on està la barriada determinada.
Quan el 1897 Barcelona va engolir els pobles del Pla, va prometre mantenir mínimament la seva autonomia i història, però si analitzem el nostre cas per posar un exemple, què ha passat?
Des de la “Casa Gran” han fet i desfet en urbanisme, van construir una via ràpida -la Meridiana- i van dividir el poble en dos, creant el districte de Nou Barris i aixecant el mur de la vergonya. Per compensar aquesta separació, ens van donar part de territoris de l’antic poble de Sant Martí de Provençals –també aniquilat com a poble històric des de la “Casa Gran”.
Qualsevol cosa que es fa, és sempre pels interessos generals de Barcelona, sense tenir en compte els veïns i veïnes del territori. Molta gent a Nou Barris no sap que allò fins al 1984 era Sant Andreu, ens han tret els nostres festius i la nostra festa perilla -recordeu que aquest any la Mercè va arribar també al nostre districte-. Hem de lluitar per la nostra festa i la nostra història i dir a la “Casa Gran” que el 24 de setembre no tenim res a celebrar.
Fotografia: Bandera de Sant Andreu | Míriam Gallardo
![](https://www.andreuenc.cat/wp-content/uploads/2018/02/publicitat-districte-de-sant-andreu.gif")
